BarcelonaLes fades padrines del segle XXI es diuen PANK ( professional aunt, no kids : tietes professionals sense fills, en català) i són tan complaents amb els nens com les dels contes clàssics però sense fer servir varetes de purpurina ni rimes absurdes: són dones pragmàtiques que no pensen a tenir fills i que s’ho passen bomba amb els nebots. Jennifer Aniston i Cameron Diaz són algunes de les PANK més cèlebres. La societat contemporània ha propiciat que aquestes tietes siguin una legió: “Té a veure amb els profunds canvis que hi ha hagut en la vida de les dones i en les dinàmiques familiars. El fet que la maternitat no sigui una obligació, com ho era temps enrere, sinó una opció”, analitza Dolors Comas, antropòloga social, que afegeix: “Avui moltes dones viuen soles sense que això sigui vist com una tragèdia o un defecte. O viuen en parella i no tenen fills per diferents raons. El temps enrere es considerava excepcional, inferior o no desitjable, avui és vist i reivindicat com una opció possible”.
Entre les PANK i els nebots el benefici és mutu i els moments que comparteixen sempre són de qualitat. No hi ha crits, no hi ha rebequeries. “Els nens i nenes han de tenir espais on les normes estrictes de casa o de l’escola puguin ser transgredides”, i aquí és on entren en joc les PANK, comenta Comas. A més, “és bo que no tot estigui sota la tutela dels adults, cosa que fa que avui sigui tan problemàtica l’adolescència i la transició a la vida adulta”.
Ànsies de llibertat
Comas, que també és membre del Grup d’Estudis sobre Família i Canvi Social de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, creu que si les PANK no tenen fills és “per moltes raons”, entre les quals hi ha les “ànsies de llibertat”, ja que s’és mare 24 hores al dia i PANK només quan vols, però també per “desitjos inhibits”, és a dir, per “les dificultats de tirar endavant els projectes de maternitat”. “Cada vegada es retarda més el moment de tenir fills (la mitjana són els 32 anys) perquè el món laboral és molt tirànic i les polítiques públiques insuficients”, revela l’antropòloga.
A més, a mesura que ens allunyem del franquisme i la societat progressa, les dones es comencen a veure com el que són: persones, i no òrgans reproductors. “No es legalitzen els anticonceptius fins a l’any 1974: la maternitat era una obligació de les dones, que no eren considerades per elles mateixes sinó en pel seu paper de mares. La influència del catolicisme i de les normes socials era molt forta en aquest sentit”, recorda Dolors Comas.
CLARA NARVIÓN:
L’Emma només té dos anys i un mes però ja ha anat unes quantes vegades al Minimúsica i al bar Vinilo de Gràcia, i té l’armari ple de souvenirs de països llunyans que encara trigarà temps a aprendre a pronunciar i a ubicar al mapa. Tot per culpa de la seva padrina, Clara Narvión, musicoaddicta, viatgera compulsiva i responsable de màrqueting a la revista Time Out Barcelona. “No malcrio gaire l’Emma...”, es defensa. Tot i que de seguida confessa: “No hi ha un sol país que visiti on no li compri una samarreta o un detall. Viatjant pel món amb els regals de la tieta!”
Com que els pares de l’Emma encara no li deixen agafar carretera i manta amb ella, Narvión es conforma de moment fent “coses en família” com el Minimúsica, “tot un clàssic per a nosaltres, ja que el primer cop que hi vam anar l’Emma devia tenir tot just nou mesos”, a algun concert per a nens o al bar Vinilo, “quan hi ha poqueta gent i la música està fluixeta”.“És fàcil ser padrina, perquè gaudeixes dels jocs, els concerts, les activitats i les coses bones, però després no et desperten a les sis del matí perquè se’ls ha acabat la son”, reconeix Narvión, que no té la maternitat entre els seus plans a curt termini, tot i que amb l’Emma “és com ser una mica mare durant una estona, però després te’n tornes al teu pis on hi ha discos, llibres per a persones grans i no has de patir pels endolls o les taules punxegudes”, diu.
AMELIA GIRONÉS: “És millor ser tieta que mare perquè et quedes amb el millor”AMELIA GIRONÉS:
Els gairebé 11.000 quilòmetres que separen les ciutats de Tarragona i Singapur no impedeixen que Amelia Gironés i els seus nebots tinguin una relació constant, dins i fora de la pantalla. “M’envien talls de veu cantant-me cançons i dient-me que m’estimen”, diu orgullosa. Ella és infermera a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, i el seu fillol Anton (4 anys) i la seva neboda Blanca (2 anys) viuen a Singapur amb els seus pares.
“La bogeria més gran que faig per ells és agafar dos cops a l’any un avió per anar a Singapur a veure’ls” i fer amb ells coses absolutament normals, com “anar a la piscina o a fer un gelat”. I, esclar, com que no pot dosificar al llarg de l’any l’aviciadura, aprofita tant com pot i els tracta com reis durant els dies que els visita: “Els compro gairebé tot el que em demanen... L’Anton em mira amb aquells ullets i em diu: “Padrina, tens ninerets?”, i li poso una moneda al cotxe que és mou i fa música, li compro joguines, disfresses, gelats... però procuro fer cas del que em diuen el meu germà i la meva cunyada”.
Ser la tieta enrotllada que desapareix per art de màgia quan la cosa es complica mola molt, i aquí no hi ha discussió. “Sempre he pensat que segur que és millor ser tieta que mare perquè et quedes amb el millor dels nens! Juguem, fem un banyet, els dono el sopar... Que no mengen? A sa mare. Que es porten malament? Sa mare els castiga. Que no dormen? S’aixeca sa mare... i jo a casa a dormir tranquil·lament”, confessa sense recances la infermera.
CRISTINA FONT:
“Jo de gran vull ser com la Cristi”, diuen de vegades els nebots de la periodista i futura museòloga Cristina Font, una PANK de manual que s’esforça per aprofitar d’una manera creativa cada minut que passa amb el “club de fans” que formen els seus nebots, capitanejats per l’Aina (8 anys), la Sofia (9 anys) i el Ferran (11 anys). “Els meus nebots són el més similar a un club de fans incondicionals. Com que són petits idealitzen molt ràpidament. Ells viuen creient que gairebé no tinc obligacions i que la meva vida és xauxa”, diu. És normal que els nens tinguin aquesta impressió perquè amb la seva tieta tot és pura diversió: “Les activitats que més ens agrada fer són les manualitats: papiroflèxia, estampació, ganxet, plantar flors, tallers de contes, emular artistes amb les pintures, fer galetes, visitar exposicions i després fer activitats... Ells m’utilitzen a mi per jugar i jo a ells per experimentar activitats que m’encurioseixen i em vénen de gust, com fer sabó, cuinar unes postres o anar d’excursió”. No paren. L’instint maternal de la Cristina està “aparcat” perquè com que està envoltada de nebots no sent la necessitat de tenir fills. “D’alguna manera sents que algú ja ha fet la feina per tu i això fa que no tinguis cap tipus de pressió en aquest sentit”, reconeix, i considera que com a tieta té una “posició ideal” perquè mentre els pares dels nens tenen l’obligació d’educar-los, ella pot “malcriar-los i donar-los una perspectiva alternativa de la vida i de l’educació més normativa”.
Com a tieta el que li interessa “molt és apropar-los l’expressió artística i la sensibilitat estètica, sempre respectant la seva personalitat”, comenta. Per això s’ha passat “força hores rastrejant activitats maques per fer amb ells” i també en solitari per impressionar-los: “Per l’aniversari de la Sofia em vaig tancar a la cuina fins a altes hores de la matinada pintant galetes amb glacejats de colors i amb el seu nom estampat perquè pogués sorprendre els amics amb una peça de pastisseria única el dia del seu aniversari. Les mares de l’escola se’n feien creus”, diu orgullosa la PANK més craftie del país. I confessa: “Jo també sóc una fan incondicional de tots ells”.
