Informar sense prejudicis, des d’una saludable distància sentimental, té uns avantatges evidents, tal com saben els bons corresponsals. Aquests dies resulta interessant veure com la premsa tracta el tema d’Escòcia. En general, la premsa unionista aquí és també unionista allà, i al revés. Però de tant en tant, el periodisme, que vol dir l’esforç honest per reflectir la realitat, s’obre pas. És el cas d’una magnífica peça firmada des de Glasgow per Pablo Guimón a 'El País' amb un titular que ho diu tot de manera brillant: 'No és William Wallace, és Karl Marx'. I per si hi hagués algun dubte subtitula: “El secessionisme escocès es basa més en reivindicacions socials que nacionalistes”. A dins es recullen testimonis de joves universitaris de classe baixa que reconeixen que sense l’eliminació de les taxes universitàries aprovada per Alex Salmond no haurien pogut accedir a l’educació superior. I aquest, juntament amb altres avantatges d’un sistema de protecció social superior al britànic, els fa decantar-se pel sí. Així de senzill i fàcil d’entendre alhora.
Al racó de pensar
GABRIEL TORTELLA
ARTICULISTA D''EL MUNDO'
“Només cal veure l’organització de la Diada, comparable als Jocs Olímpics de Berlín del 1936, per adonar-se dels milions que es van invertir en la manifestació. No importa. Madrid paga”
