Avui fa exactament 20 anys que Juan Antonio San Epifanio va fer l'últim relleu de la torxa olímpica i va encendre el foc de la fletxa d'Antonio Rebollo perquè ell encengués el peveter de l'Estadi Olímpic de Montjuïc, en un dels moments culminants de la cerimònia d'inauguració dels Jocs de Barcelona. La flama olímpica, però, va fer un llarg recorregut per Catalunya fins a arribar a les mans d'Epi -exjugador del Barça de bàsquet-, i molts dels rellevistes encara guarden la torxa a casa com a símbol d'una època i d'un moment molt especial de les seves vides.
"Vaig córrer lent per assaborir el moment"
PERE BARTHE BARCELONA, 58 ANYS
Pere Barthe era un dels redactors de TVE a Catalunya i tenia al davant un gran repte professional: cobrir els Jocs Olímpics de la seva ciutat. A més, va tenir el privilegi de ser un dels rellevistes de la torxa olímpica. "Va ser especial, una de les coses que recordes tota la vida, i ho vaig viure amb molta intensitat", recorda un Pere Barthe que fa cinc anys va ser prejubilat per l'ens públic.
El recorregut amb la torxa, que tan sols uns quants privilegiats van poder fer, se li va fer curt a tothom. "Jo estava acostumat a córrer i estava molt bé físicament. Aleshores vaig arrencar i em vaig adonar que anava massa de pressa i que allò s'acabaria ràpid. Per tant, vaig començar a anar a poc a poc per assaborir el moment", confessa entre somriures. Barthe és un dels rellevistes que encara conserva la torxa: "En tinc una a casa. És com un tresor per a mi i la tinc ben guardada i protegida", diu el periodista, que recorda que fa unes setmanes, quan era amb uns amics, la va ensenyar. "Estàvem parlant dels Jocs i finalment la vaig treure. Aleshores et torna l'emoció i et tornes a sentir un privilegiat", reconeix.
"Se m'ha tornat a posar la pell de gallina"
RAMON BURNIOL BERGA, 62 ANYS
El relleu que va fer Pere Barthe el va fer a Berga, i qui li va passar la flama va ser Ramon Burniol: "D'aquell moment recordo que va ser un dels dies més feliços de la meva vida. Em va fer la sensació que tot el món m'estava mirant i que tot el món estava mirant Catalunya. I que jo hi era, formava part d'aquell moment". Ramon Burniol no era cap atleta ni cap esportista, sinó un voluntari olímpic del Berguedà -no va tenir la sort de ser-ho a Barcelona durant els Jocs-. Va ser escollit per sorpresa per fer un dels relleus de la torxa el dia que passava per la seva ciutat, Berga, i el primer dia de la Patum! "Un cop acabat el relleu, ens feien descarregar el gas de la torxa perquè quedés absolutament buit. No sé per què, però era així. De totes maneres, jo vaig fer una mica de trampa i me'n vaig guardar una mica". Ramon Burniol ha guardat la torxa en un lloc ben visible aquests 20 anys, sobre la llar de foc recolzat en un peu fet expressament. Quan l'ARA el va visitar, va provar d'encendre-la un altre cop, i va funcionar: "Se m'ha posat la pell de gallina. M'ha fet la sensació que tornava a aquell dia".
"Em van voler comprar la torxa per 300.000 pessetes"
RAMON BADIA TARRAGONA, 51 ANYS
Al seu pas per Tarragona, l'atleta local Ramon Badia va tenir l'honor de fer un dels relleus de la torxa olímpica, i des del 1992 presideix majestuosament el menjador de casa seva amb una mà de bronze que es va fer fer expressament per aguantar-la. "Encara ara la gent que em visita a casa i la veu se sorprèn i s'hi fan fotos", explica Badia orgullós. Badia recorda com el mateix dia que se l'emportava cap a casa li van fer una oferta temptadora: "El dia que me la van donar i la portava a la motxilla cap a casa, una persona pel carrer me la va voler comprar per 300.000 pessetes (1.600 euros, aproximadament). I vaig dir que no, esclar". Ramon Badia no oblidarà mai els Jocs de Barcelona del 1992, ja que a més de portador de la torxa va ser voluntari, i encara guarda a casa tots els uniformes que va dur. Per això explica que com a tarragoní ara el que li faria més il·lusió a la vida és fer un relleu als Jocs del Mediterrani que es faran a Tarragona el 2017.
