El patriarca Feliu Pocapena es va mirar el professor de ioga Arindrathumor Rahmphacerhebral amb repugnància:
-Però vostè què s’ha cregut, senyor Rhistrathristam? -va aixecar lleugerament la veu.
-Deixi estar la comèdia del meu nom, senyor Pocapena -va respondre el fals guru, amb despreocupació esportiva-. Ja li he explicat que em dic Artemi, digui’m així i acabarem abans.
-Tant me fa com es digui -va replicar Feliu Pocapena, que intentava afectar indignació-. Com gosa demanar-me que l’ajudi a estafar la meva pròpia esposa? La mare dels meus fills, la companya de la meva vida? Més de quaranta anys de lluita conjunta per tirar endavant aquesta família... -el patriarca s’anava envalentint.
-Estalviï’s també la retòrica -el va tallar Artemi, descarat-. Fa mesos que sóc el professor de ioga de la seva senyora. Això equival al que en la seva joventut es coneixia com un pare confessor. Ho sé tot sobre ella, més que vostè mateix.
-Si ha gosat posar-li un dit a sobre...! -Feliu Pocapena va aixecar els punys i es va posar vermell com un perdigot.
-Ni ganes, senyor Pocapena -va respondre el guru-. Però conec detalls de la seva convivència que a vostè potser no li ve de gust que es facin públics. Farres en un determinat local de Barcelona, una secretària francesa amb qui vostè solia escapar-se a París... Aquells acords de sotamà amb la companyia Nunyo i Paparra quan vostè feia part de la comissió d’Urbanisme...
Feliu Pocapena va passar del vermell encès al blanc lívid.
-Què... què puc fer per vostè? -va balbucejar.
-Així m’agrada -va assentir Artemi, satisfet-. És molt senzill. A mi, la pàtria catalana lliure, feliç, amb port franc i secret bancari m’importa un ou de mallerenga. Els meus companys del GURPS, que sí que creuen en aquests romanços, li exigeixen cent vuitanta mil euros a compte dels dos-cents cinquanta mil que té en una sicav a Suïssa. La seva esposa, en canvi, en té un milió a la Banca Vaticana, dels quals vostè no tenia coneixement fins fa uns dies. Correcte?
-Correcte -va murmurar el patriarca Feliu Pocapena.
-Doncs és ben fàcil -va continuar Artemi, triomfal-. Tinc creada una tapadora que es diu Nova Pangea, institut de ciències espirituals, per treure pasta a les meves alumnes sexagenàries, com la seva dona. Li pispem el milió amb aquest excusa, vostè paga els cent vuitanta mil al GURPS, i els vuit-cents vint mil restants ens els repartim vostè i jo, al 70%-30% a favor meu. Així vostè es queda amb el seu quart de milió (fins i tot una mica més, comptant el que sobra del xantatge) i jo ja en tinc per muntar una empresa de comerç just a Cambodja. Com ho veu?
