Els grans diaris espíritu-de-la-transición propinen clatellots diversos a Podem. Un subtítol de portada d’ El País clama: “Els col·legues d’universitat del líder del nou partit formen el seu nucli dur”. No companys, no: col·legues. O sia, col·leguis. El diari, per cert, interpreta en primera pàgina que el missatge de diumenge de Pedro Sánchez de reformar la Constitució va “adreçat a Podem”. En canvi, El Mundo, El Periódico i La Vanguardia assenyalen el PP o Rajoy com a principal destinatari. A El Mundo, Federico Jiménez Losantos els titlla de totalitaristes i els suma així a la seva llarga llista de xacres nacionals formada per (bé, no la poso que se m’acaba l’espai de la columna). Però, en aquest diari, la peça més sorprenent és un bitllet que acompanya una informació segons la qual Íñigo Errejón, mà dreta d’Iglesias, cobra 1.825 euros bruts per una feina a la qual dedica poc temps. La redactora dedica línies i línies a anar comparant aquest sou amb altres remuneracions. “Cobra 725 euros més que un especialista en traumatologia que treballa en un hospital públic i només 175 euros menys que un pilot de Vueling”, diu. I especifica: “atenent dades facilitades a aquest diari per especialistes en traumatologia”. Per què un traumatòleg i no un otorino? Poques línies després, insisteix: “Ni fent dues guàrdies mensuals un traumatòleg arriba a superar els diners que rep el número 2 de Pablo Iglesias”. Això sí, després abandona la fixació traumatològica per dir que cobra més que “un periodista amb 12 anys d’experiència” i també més que “un treballador de Mercadona”. Proposo establir el traumatòleg com a unitat de mesura de sou. Per exemple: l’expolític recol·locat com a conseller d’una empresa privatitzada cobra 8,2 traumatòlegs bruts.
