L’Ebola ha deixat ben clar que el món continua viatjant en vagons de primera classe i de segona. Que es globalitzen els mercats però no la sanitat. A un cantó tenim repatriacions aparatoses, seguiments de febrades al minut i por, i a l’altre cantó misèria i mort. El contrast ens ha esclatat a la cara. El veterà politòleg nord-americà Zbigniew Brzezinski va escriure fa uns anys que, d’ençà de la caiguda del Mur de Berlín, el ciutadà occidental viu dedicat al control del seu pla de pensions al Dow Jones i a lamentar que una pujada del preu de la benzina li espatlli les vacances. I afegeix que la nova convicció moral ha de ser elevar els drets humans a la categoria de prioritat global. Si el món ja és un de sol, la viabilitat futura de la humanitat només pot ser col·lectiva.
