TOVALLONS NEGRES
Efímers 06/08/2014

Les veïnes

i
Empar Moliner
2 min

L’ARA va fer-se ressò de la intervenció d’Alícia Sánchez-Camacho en un programa de 13TV i vaig córrer a Google a buscar-ne la gravació, perquè intuïa que seria material de primera. És una intervenció, sí, però sembla una secció. La popular dama té veritable talent per fer anàlisi de mitjans.

El cas és que en la diguem-ne secció va explicar que el grup de comunicació de Don Javier (el comte de Godó), a qui, per cert, va qualificar d’“entranyable”, estava “millorant en part”. Millorava el diari La Vanguardia, però, ai las (pardiez ), la ràdio i la televisió continuaven pel camí independentista, que és el camí de la perdició. I si el diari millorava era perquè estava (cito textualment) “modulant” els editorials. De tota manera, que ens quedi clar: no era “com La Razón ”. I si ho deia, va aclarir, “ no es porque esté aquí Paco ” (en Marhuenda).

De tota la diguem-ne secció, em va agradar una frase d’elogi al mitjà de comunicació on intervenia (i això és una cosa que solen fer els que fan seccions: elogiar l’amo). Va dir: “Incluso en mi propio edificio me dijeron que ojalá hubiera más debates como este ”. M’agrada la frase perquè és una de les característiques de l’autora. Barrejar l’àmbit privat i el públic amb una facilitat inimitable. És extraordinària. Només ella és capaç d’explicar a la televisió el que li han dit les veïnes, com si fos una dada rellevant. Aquesta facilitat per barrejar públic i privat ja va aflorar a la gravació de La Camarga, que, per desgràcia, vaig sentir per error. Me la van enviar i jo em vaig pensar que era una seqüela de la sèrie de la Sílvia Soler 39+1, que s’havia de dir 49+1. En aquell fals guió, aquesta dona li explicava a una desconeguda si portava o no portava bòtox i acceptava d’anar amb ella al Nuba, que és un local de la zona alta on hi ha nois de la nostra edat.

stats