Publicitat
Publicitat

Vilafranca descarrega per primer cop quatre gamma extra en la seva festa major

Els verds fan el millor Sant Fèlix de la història

L'eufòria verda a quarts de cinc era del tot comprensible. Els Castellers de Vilafranca no havien acabat mai un Sant Fèlix amb quatre castells de gamma extra descarregats. Sí que ho havien fet per Tots Sants el 2006 (4 de 9 amb folre i agulla, 5 de 9 amb folre, 2 de 9 amb folre i manilles i pilar de 8 amb folre i manilles) i el 2010 (4 de 9 amb folre i agulla, 2 de vuit net, 3 de 9 amb folre i agulla i el pilar de 8 emmanillat), però no a la seva festa major. Ahir van repetir el programa del novembre de fa dos anys, i se'n van tornar a sortir. A més, el conjunt de la diada va acompanyar. Només la Vella de Valls hi va sumar un gamma extra, un cinc de nou folrat només carregat, i els Minyons van fer-se enrere en el dos de nou amb folre i manilles, però tota la resta de castells es van descarregar: sis estructures de nou i dos cincs de vuit.

I això que el dia no feia justícia. El públic va tornar a omplir la plaça de la Vila, ni que fos amb els ulls al cel i un paraigua a la mà. L'aigua va endarrerir l'inici però no va aturar l'allau de castells, tot i que algun es va alçar sota la pluja. Un toc èpic.

Hegemonia verda gràcies al pilar

Els Castellers de Vilafranca van seguir fil per randa el cartell previst. Van iniciar la seva actuació atacant el quatre de nou amb agulla, la mateixa estructura que havien utilitzat de sortida per Sant Fèlix els últims vuit anys de manera consecutiva. La intensa pluja que queia a plaça en aquell moment va afegir un punt de dificultat a una construcció que històricament cap altra colla ha dominat com ho fan els verds.

La segona ronda els havia de donar un descans però quan parlem de castells de gamma extra cap tasca és senzilla. Van alçar sense complicacions el tres de nou amb agulla, un castell que només fan ells i que ja havien assolit la setmana abans a l'Arboç del Penedès, i va semblar que ho feien amb forces sobrades. El repte més important de la jornada arribava a la tercera ronda amb l'intent del dos de vuit sense folre. Els verds han aconseguit descarregar la torre neta en tres ocasions els últims dos anys, i cap altra colla ha aconseguit dominar-la sense fer llenya. Els verds van alçar el dos amb una delicadesa extrema, sense problemes fins a l'aleta, però van haver de lluitar durant la descarregada quan una forta sotragada va estar a punt de trencar el castell amb la canalla ja a la pinya.

Per acabar, i després que el pilar de set fes llenya dos cops aquesta temporada, el més gran dels espadats, el de vuit, plantejava un repte important que van saldar sobretot gràcies a l'excel·lent comportament de les manilles. La cirereta d'una actuació que algú, amb la puntuació del concurs a la mà, veu encara inferior al Sant Fèlix del 2005, el del 2 de 9 sense manilles i el tres de 10 carregats. L'etern debat entre castells carregats i descarregats.

Pas a pas i amb bon vent

La Colla Vella dels Xiquets de Valls segueix fidel a la seva nova filosofia fins i tot en diades de gran vàlua com la de Sant Fèlix. Pas a pas i sense córrer, els vallencs van iniciar l'actuació descarregant sense problemes l'onzè tres de nou de l'any. Després de dominar a la perfecció el cinc de vuit durant tot el primer tram de temporada, ahir va arribar el moment de fer un pas endavant. Van alçar a segona ronda el peu del cinc de nou folrat, el primer que es duia a plaça enguany, però van haver de desmuntar-lo per culpa d'una forta remenada durant el muntatge del folre. El segon intent va servir per hissar veles. Van construir el cinc de manera laboriosa, controlant el moviment habitual d'aquesta estructura, però van faltar forces per descarregar-lo i el castell va cedir en els primers passos del descens. Van decidir aparcar els gamma extra, tot i que en cartera comptaven amb el nou de vuit que ja havien descarregat a la Bisbal del Penedès. Els vallencs van optar per no arriscar-se i culminar una gran diada descarregant un quatre de nou folrat d'autèntica postal. La feina dels pilaners rosats segueix avançant amb bon rumb, però ahir van preferir tancar diada perfeccionant el pilar de sis abans de tornar a atacar-lo amb un pis més i un folre.

Sense gamma extra

Després d'encadenar una sèrie de grans assajos, els Minyons de Terrassa es van plantar a Vilafranca del Penedès amb ganes de fer-hi un gran paper. Van començar la diada amb molt bon peu en descarregar el segon quatre de nou que aconsegueixen aquesta temporada. La segona ronda va servir per pitjar l'accelerador. Els egarencs jugaven sobre segur plantejant el dos emmanillat, ja que l'havien descarregat a la diada de la seva festa major. El castell, de fet, va pujar amb bon aspecte. Van alçar-lo amb el tremolor habitual a les manilles, però amb un tronc d'una tècnica espectacular semblava que el controlaven. Amb tot, ja amb les últimes passes del pis de dosos es va veure que la canalla començava el seu ascens amb un retard que es paga quan s'intenten castells de gamma extra. La sort no va estar de la seva part quan l'acotxadora del castell va quedar travada darrere dels dosos i, després d'una llarga i tensa espera, va decidir-se a desmuntar-lo. El castell va aguantar prou temps per haver-lo pogut carregar però el desgast i la mala fortuna van fer-lo cedir quan la canalla es feia enrere.

Van buscar asserenar ànims amb el tres de nou folrat, però la fragilitat amb què es va descarregar no hi va ajudar i van acabar descartant un segon assalt al gamma extra que volien dur al Penedès. Van finalitzar la seva actuació abaixant el nivell per descarregar el cinc de vuit i descartar aventures en els pilars.

Després d'ensopegar quatre cops el cap de setmana passat amb el quatre de nou folrat, la Colla Jove Xiquets de Tarragona tornava a Vilafranca amb una pressió afegida. La seva actuació era la més esperada, no pel nivell dels seus castells sinó per la incògnita de la seva tria en lloc de la Colla Joves Xiquets de Valls. Com en el cas d'un animal ferit, els tarragonins podien plantar cara provant-ho tot o bé optar per una diada més conservadora. La Jove no es va deixar temptar per les emocions i va tancar files a qualsevol dubte responent amb grans castells. Van iniciar la seva actuació descarregant un excel·lent tres de nou folrat i van concentrar-se al màxim per atacar el quatre. Tens durant l'ascens, el castell va coronar-se amb certa facilitat. Els tarragonins no van poder afluixar perquè l'estructura es va desquadrar als pisos de quarts i quints i en va fer perillar la consecució. Esperonats per un públic molt entès, van fer l'últim esforç previ a una gran festa. Van acabar la seva actuació descarregant un impecable cinc de vuit i fent somniar el públic a veure'l ben aviat un pis més amunt. La tria de la Colla Jove pot semblar poc ambiciosa però les circumstàncies van fer que preferissin mirar el calendari per adonar-se que queda molta temporada. Santa Tecla i el Concurs, per exemple.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT