Publicitat
Publicitat

Els banyadors femenins han anat deixant cada cop més cos al descobert

Un vestit que s'ha anat empetitint

"El vestit de bany és el mínim de roba que una societat està disposada a tolerar en públic", subratlla Ròmul Brotons, autor del llibre L'increïble vestit minvant , publicat fa només uns mesos. L'obra fa un recorregut al voltant d'aquesta peça de roba a través de la història, incloent-hi Catalunya. És una història de moral, de prejudicis, de modes i d'alliberament. Brotons fa un viatge fins als inicis del banyador, un invent relativament recent. Antigament només es banyaven al mar els homes, i ho feien despullats. El primer banyador femení va aparèixer cap al 1860. "El model princess va ser la primera indumentària específicament concebuda per permetre el bany públic femení", explica Brotons. "Deixava només la cara i les mans al descobert", afegeix.

A L'increïble vestit minvant , Brotons parla dels bombatxos, del mallot i, esclar, del biquini, que va néixer poc després de les primeres experiències nuclears nord-americanes posteriors a la Segona Guerra Mundial realitzades a l'atol de Bikini (illes Marshall). "El seu banyador serà més explosiu que la bomba de Bikini", diuen que va dir al seu inventor, Louis Réard, la noia que va emprovar-se'l per a la presentació a la premsa . I el mot biquini , que aleshores estava en boca de tothom a conseqüència d'aquelles proves nuclears, va passar a designar el nou banyador femení de dues peces.

El biquini va popularitzar-lo, entre d'altres, l'actriu Brigitte Bardot, que va protagonitzar, quan aquesta indumentària era ben minoritària, la pel·lícula Manina, la fille sans voile , traduïda a l'anglès per Manina, the girl in the bikini . Aquest banyador -el més habitual entre les dones en bona part del món- s'ha anat empetitint amb l'aparició, primer, dels models de cordillets, després, de la calça de tipus tanga i, finalment, amb la supressió dels sostenidors, remarca Ròmul Brotons. Quan ell, a la dècada dels anys 60, anava a la platja a Barcelona, de biquinis se'n veien ben pocs, comptats. L'autor de L'increïble vestit minvant il·lustra els detalls d'un món que s'ha esfumat a la capital catalana: "La concurrència es distribuïa, segons els gustos i les possibilitats adquisitives, entre els diferents establiments balnearis que existien a la platja de la Barceloneta".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT