Fa dies que ens mengem amb patates anuncis i més anuncis del Jalogüing de Port Aventura. Diu que si hi anem passarem una por terrible. No ho dubto, però si vostè vol sentir pànic de veritat, faci’s usuari de Renfe. Precisament ahir, Núria Ventura, diputada socialista i portaveu del PSC a l’Ajuntament d’Ulldecona, va aprofitar la sessió de control al Govern per denunciar el servei ferroviari a les Terres de l’Ebre. Naturalment, el conseller Vila es va afegir a la denúncia. El desori a Rodalies i als Regionals continua i les inversions del Gobierno continuen anat a l’AVE, un invent prescindible, absurd, desproporcionat, inassumible, fatxenda, inútil i prepotent que és un cafè per a tothom de l’alta velocitat. ¿Recorda quan van venir els nord-americans a mirar-se la broma aquesta de l’AVE i van marxar dient: “No, això nosaltres no ho farem perquè no podem pagar-ho”? Doncs això. I tant li fot. Espanya va continuar llençant milers de milions en trens buits, mentre (per exemple) el corredor mediterrani anava pel pedregar.
I ara, quan la cosa ja no té solució, surt Gonzalo Ferre, president d’Adif (Administrador d’Infraestructures Ferroviàries), i excreta: “No té sentit ni és sostenible un AVE amb la demanda actual de passatgers”. Ah no? Vaja! I ara se n’adona, després de 50.000 milions d’euros (sí, 50.000 milions) llençats en línies absurdes i innecessàries? I, per què van fer-ho?, es pregunta tothom. Bé, la resposta és mirar les constructores a qui van donar la feina i les relacions d’aquestes empreses amb els partits polítics encarregats de les licitacions. I tot encaixa.
