Divendres en prime time Antena 3 estrenava Los viernes al show, la seva aposta per competir contra el Sálvame Deluxe. No li va anar gens malament. Ha sigut l’estrena que millor li ha plantat cara. L’espectacle que presenten Manel Fuentes i Arturo Valls està clarament inspirat en un format que funciona molt bé al Regne Unit. El Saturday Night Takeaway presentat per dos humoristes: Ant & Dec. Es combinen entrevistes a famosos, esquetxos d’humor, actuacions musicals, reptes d’entreteniment i sorpreses al públic. Algunes seccions també estan basades en idees de formats estrangers. La càmera oculta en màquines dispensadores que desafien l’usuari recorda el nou Bad Robots ideat per Channel 4, i l’enginyosa prova de descobrir l’autèntica veu de Santiago Segura fent de Torrente enmig d’uns quants imitadors recorda un format coreà de molt èxit, el Hidden Singer.
Los viernes al show té, segons com, l’essència del Sorpresa, sorpresa de la Gemio però sense drames ni desgràcies, sinó en to humorístic. Un públic de 300 persones que, sense esperar-s’ho, es poden convertir en protagonistes del programa coneixent els seus ídols. El pitjor és aguantar el públic fent karaoke i destrossant cançons passades de moda. Los viernes al show té una careta potent, plató llampant, sentit del ritme, realització dinàmica, sensació de constant moviment... El guió resulta bastant tòpic i previsible i va començar amb humor de mascles: “ En viernes cae bien hasta Angela Merkel en bañador ” o “ Hacer este programa es la única manera de que nuestras mujeres nos dejen salir de noche ” o “ ¿Por qué dos presentadores? Porque es como los pechos: uno está bien, dos mejor y tres ya es pasarse ”. Els convidats del primer dia formen part de la flor i nata ibèrica: Melendi, Jesulín de Ubrique, Mario Casas i Santiago Segura. També Cristina Pedroche, però ella només hi va anar per ballar en biquini. En aquest sentit, els espectacles televisius nocturns espanyols de cap de setmana en essència no han evolucionat gaire: cantants, toreros, cuixa, humor i ballarins. Manel Fuentes va nodrint d’imitacions el programa dins el relat de la presentació. El repertori de personatges li ha quedat, però, un pèl desfasat: Boris Izaguirre, Jordi González (poc reeixit), el rei Joan Carles... El programa excel·leix, però, en com integren els esquetxos i xous musicals dins l’espectacle global. El més difícil serà que Los viernes al show no es desinfli progressivament amb el ritme setmanal, la inèrcia i convidats menys mediàtics. En aquests formats, el millor programa sol ser el primer.
