Andreu Manresa: “Una radiotelevisió pública no pot ser el No-Do dels polítics”

Fa només dues setmanes el Parlament balear nomenava el periodista Andreu Manresa director general d’IB3, la radiotelevisió pública de les Illes, en substitució de Josep Maria Codony, que va ser el tercer director general d’IB3 de la legislatura de Bauzá amb carnet del PP. Andreu Manresa, nascut a Felanitx el 1955, ha deixat El País, on treballava des del 1990, després d’haver exercit de director de Ràdio Nacional d’Espanya a Catalunya i les Balears. “Som el principal garant que no hi haurà pressions polítiques a IB3”, va assegurar Manresa en prendre possessió del nou càrrec, i va afegir: “En cas de dubte, periodisme”.

El que més s’ha repetit de vostè és que és “un periodista de raça”. ¿Ho deixa ara, cinc anys abans de la jubilació?

He decidit deixar la feina de periodista per fer periodisme a IB3. Sé que si m’han triat és per la meva llarga trajectòria com a periodista. Saben el que he fet fins ara, no m’he de vendre. He treballat amb llibertat total durant 25 anys a El País i, sí, en aquests moments em poso com a garant que no hi haurà pressions polítiques a la radiotelevisió pública de les Balears. No acceptaré rebre’n, ni que cap persona de la casa en rebi. I no, no m’he vingut a jubilar a IB3, ni tampoc a culminar una carrera.

Què diria que és o que ha de ser un mitjà de comunicació autonòmic?

Diria que ha de ser tot el que pensàvem i somiàvem quan érem joves periodistes sobre què havia de ser un mitjà de comunicació autonòmic, un projecte que aleshores crèiem que era necessari i possible i sempre vèiem frustrat. M’agrada dir que ha de ser la finestra des de la qual mirar el món i el mirall en el que ens hem de reconèixer. Un mitjà que reflecteixi una societat plural, que parli la llengua catalana amb naturalitat, sense ortopèdies, independent dels jocs de poder i de les pressions polítiques i econòmiques, i compromès amb la veracitat, el respecte als drets dels ciutadans, atent al pols de les perifèries i dels que no tenen veu. Ho vaig dir en el moment que assumia el càrrec i ho repeteixo perquè voldria fer realitat aquella utopia que teníem quan érem periodistes joves.

Sovint es fa crítica d’IB3 dient que no ha aconseguit definir un model propi. Quin és el model que vostè té al cap?

Diria que és una suma del tòpic de la BBC com a objectiu general, de la RTVE quan va començar Pilar Miró, de la marca que ha aconseguit crear TV3 i també un homenatge al que va ser la radiotelevisió de Mallorca, un gran model frustrat en ser tancada tan bon punt va començar la legislatura passada. Tot això, esclar, passat per una població d’1,2 milions d’habitants i un pressupost sota mínims (un 12% menys que el 2015) que ens obliga a exercitar la imaginació. En tot cas, comptem amb una plantilla que té molta experiència. Només vull que ens escoltin i ens estimin, que ningú se senti ni embafat ni avorrit d’IB3. I, com tota radiotelevisió pública, no pot ser el No-Do dels polítics, ni una cadena de rostoll populista.

Per on passa la transformació d’un mitjà de comunicació perquè pugui estar en sintonia amb els nous temps?

Els nous temps són l’actualitat, i tot mitjà de comunicació ha d’estar obert a aquest ventall, que és d’una gran amplitud i diversitat. Avui ja duim la ràdio i la televisió a la butxaca, com també hi duim la biblioteca universal, tots els diaris del món, els documents que necessitam, els receptaris per preparar un bon dinar, la previsió del temps i milions de coses més. Cal tenir una narrativa transmèdia, amb relats paral·lels i diferents per a cada suport. I un mitjà autonòmic com IB3 serà important en la mesura que tinguem la capacitat de ser globals des del nostre món.

El president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Brauli Duart, va proposar la creació d’un consorci format per la Radiotelevisió Valenciana (RTVV), IB3 i la CCMA. ¿Creu que, articulat d’una manera o altra, hi ha d’haver un espai comú de comunicació en català?

Que hi ha de ser és una obvietat. Som més d’11 milions de catalanoparlants, som veïns, propers, i compartim una cultura comuna. Aprofitar aquest espai de comunicació comú és el primer pas per ser globals, universals. Hem de col·laborar, compartir, coproduir, des dels doblatges de les pel·lícules fins a programes concrets. Aquesta col·laboració s’havia aturat per una decisió política dels antics governants de les Illes. Però des del moment que vaig contactar amb el president de la CCMA, Brauli Duart, vaig trobar una gran disposició i interès a restablir la col·laboració, en la proporció que cadascú pugui.

Fa només una setmana que a les Balears es tornen a veure els canals 33, Super3 i el 3/24, que l’anterior Govern va decidir apagar. No són poques les veus que opinen que IB3 també s’hauria de poder veure a Catalunya, ¿què ens en pot dir?

Que es tornin a veure els canals catalans a les Illes ha sigut una decisió de l’actual Govern Balear. I IB3 ho ha fet possible cedint una part de la seva banda. Hi hem estat d’acord i ho hem facilitat. Esperem que es respecti la reciprocitat i que IB3 es pugui veure a Catalunya. Hem fet el primer contacte.