ANDREW TARBET: "Sóc un home afortunat"

Regala'ns un record d'estiu.

De petit, un viatge en canoa amb el meu pare a l'Algonquin Park, fent aigües braves per primera vegada. Tots dos, una setmana, caminant entre llacs envoltats de tots els animals del món.

Què hi trobes a faltar aquí?

Espai, grans espais amb calma. Un cop, amb ma mare, pujant una muntanya entre Queralbs i Núria, vaig pensar: per fi estic perdut, no sé on sóc! De sobte, veig el cap de Creus, el Montgrí, el Montseny i Montserrat, tot Catalunya, en una mirada! La calma aquí s'ha de buscar. La trobo a l'Empordà quan no és l'agost.

Què fa un ianqui a la cort d'Artur?

Tenia una carrera estupenda al Canadà, fent cinema i televisió sense parar, però sempre em faltava alguna cosa important. I vaig conèixer aquesta dona catalana, la Laia Marull.

Fent què?

Tots dos érem protagonistes d'una comèdia romàntica que es deia Café Olé . Vaig descobrir un estil de vida molt diferent, potent i explosiu. Estava fascinat. La Laia és un animal d'escena salvatge i elegant, diferent a tot. Allà va néixer la nostra història.

I un cop aquí?

Em sentia el nòvio tonto de la Laia, el que només somreia, no parlava. Però en vaig aprendre ràpid. Ara noto que em tenen un carinyo especial. La gent no només em diu: "Ho fas molt bé a Infidels" , sinó que afegeixen: "Gràcies per l'esforç de parlar català".

Et va costar aprendre l'idioma?

La meva mare té un do per als idiomes, el meu avi era el cap del departament de francès a Harvard. Vinc d'una família de cocos que devien pensar "què fa aquest dedicant-se a això?" A casa també parlàvem francès, i això va fer que el canvi al català fos més fàcil.

I va arribar Infidels …

Infidels va ser un gran salt. Cada dia treballant i aprenent un text, durant dos anys i mig, va ser la classe intensiva de català més potent del món. Ara el parlo i no em cal traduir.

Com va néixer el Festival de Curtmetratges Mas Sorrer?

Jo no estic bé si no faig alguna cosa. I li vaig dir a la Laia: és dilluns, divendres rodem un curt. Vam fer 5º piso sin ascensor . Després vaig parlar amb el Gerard Argemí, el meu soci i l'amo de Mas Sorrer, un bar emblemàtic de Gualta, i, com que tinc contactes amb els Estats Units i el Canadà, ho vam convertir en un festival. L'èxit va ser total! Aquesta és la sisena edició.

Com el definiries?

Un festival multicultural. Com que jo sóc ianqui-canadenc trobava a faltar diferents colors de pells i de cultures. Aquest any he vist més de sis-cents curtmetratges i n'he seleccionat 29 de 13 països en què es poden sentir 14 idiomes. És una festa, a Gualta: copes, gandules en un camp de gira-sols i cine. És la bomba!

Què es premia?

El millor curt, el millor curt català, la interpretació i hi ha el premi del públic, que vota cada nit. I enguany hi ha un concurs de guió, en associació amb Chris Samuels i Extraordinary Studios, un estudi de cine a la Bisbal d'Empordà. Guanyen la producció del curt amb Extraordinary Features.

Què has après de Julio Manrique?

Sóc més bon actor gràcies a ell. Em va trucar l'any passat, quan estava preparant el festival i fent Infidels . Em va dir que volia que formés part de Coses que dèiem avui , de Neil Labutte. Mai he vist un procés tan net, tan obert.

I amb l'equip?

Millor impossible! Molts d'ells fa sis o set anys que treballen amb el Julio i m'han acceptat com el cosí nou de la família des del primer instant. Poques vegades he vist un grup treballant amb tanta dedicació i passant-ho tan bé. El meu pare, acostumat a veure teatre a Nova York i a Londres, va veure l'obra i estava flipat amb l'excel·lent nivell de la companyia.

I després de l'estiu?

Al setembre estrenem temporada i estrenem la nova direcció del Julio al Romea. Una creació que encara no té títol.

Una curiositat: a tu el futbol…

M'agrada molt! És un esport superguapo i aquí es porta a la sang. Sóc molt culer! El meu soci a Mas Sorrer és una màquina de convertir immigrants en culers.

Com et sents ara?

Molt ben tractat. Treballo en el que m'agrada, amb la gent que m'agrada i d'una manera brillant. Sóc l'home més afortunat de Catalunya.