Àngel Fernández: "La banca fa competència deslleial amb la venda de pisos"

La seva empresa va ser un referent del sector immobiliari en l'època en què tothom venia i comprava pisos. Quan li anava millor, l'any 2001, se la va vendre per sorpresa i per una milionada: 18 milions d'euros més immobles per 50 milions d'euros. Diu que, de sobte, va veure que la bombolla petaria, en tenia "la certesa". I ara té clar que encara no ha acabat de buidar-se.

Amb el Barcelona Meeting Point, una vegada més, ha sorgit la discussió sobre si els preus dels pisos s'han estabilitzat...

No s'han estabilitzat, baixaran més, segur. Perquè encara no sabem de què parlem, no sabem què val un pis.

Però un pis, i qualsevol cosa, ¿no val el que en vulgui pagar el comprador? Oferta i demanda...

L'any 2001 els pisos tenien un preu per metre quadrat. Avui valen de veritat el que en vulgui pagar el comprador. El comprador cada vegada ofereix menys i els pisos cada vegada valen menys. No hi ha mercat que aguanti el que està aguantant el sector immobiliari, fa sis anys seguits que baixa.

I fins on arribarà la caiguda?

Fins on vulgui la banca, el govern, Europa, fins que vulgui tothom que pot vertebrar un mercat desvertebrat i que no ho fa.

¿Tot és culpa de la banca i dels governs? ¿El sector no hi té cap responsabilitat?

El sector no pot fer-hi res, no està organitzat, s'ha desmembrat i se l'ha criminalitzat. Avui, al senyor que té la gosadia de dir que es dedica al sector immobiliari tothom li posa banyes i cua i un trident.

¿Però qui té més culpa de la bombolla i del que ha vingut després?

El principal culpable és l'Estat amb els seus braços armats , que són la banca, les polítiques territorials, la política urbanística...

La llei del sòl d'Aznar?

Va ser un desastre. Ens vam inventar que podíem edificar tot el que fos susceptible de ser edificat i que el resultat seria molt bo. Ens hem carregat espais naturals, la sostenibilitat… Si tens un país com Espanya que, en un moment donat estava construint més que Alemanya, França i part d'Itàlia juntes… algú ho està fent malament.

Doncs el seu sector d'aleshores, l'immobiliari, no s'hi va oposar, precisament, a la llei del sòl...

La gent és avariciosa per naturalesa, i si li sembla que pot viure millor normalment tira endavant. Quan vaig vendre Don Piso tothom em va dir que estava boig. Es pensaven que allò duraria tota la vida i volien continuar explotant-ho.

Un venedor de pisos es va riure de mi l'any 2003 perquè li vaig dir que els preus caurien. I a mi em semblava obvi, per intuïció...

No, t'equivoques de qualitat. No era intuïció, era sentit comú, per tant l'error de l'altre era més greu.

Un error que el mateix sector alimentava…

Ja, però què volies que et digués un venedor?

Però es que jo volia un pis per viure-hi i me'n volien fer comprar un per revendre'l. Volien convertir-me en una especuladora. El sector actuava així…

Tots actuàvem així, tots vam fer d'especuladors, tots en tenim la culpa. I ara tenim el que ens hem guanyat. Era inevitable, perquè els paràmetres ja no es poden estirar més.

M'ho explica?

Hi ha dos paràmetres, els metres del pis i els anys d'hipoteca. L'any 80, els pisos eren de 150 metres quadrats, l'any 90 eren de 100, el 98 en tenien 50, ara n'hi ha que en tenen 32! Va arribar un moment que ni els pisos podien ser més petits ni les hipoteques més llargues. Per això no podia pujar més el preu de l'habitatge, s'ha acabat el bròquil.

Ara el bròquil s'ha podrit i el tenen els bancs en forma d'una pila de pisos per vendre. Què en faran?

Malvendre'ls. La banca és competència deslleial.

Això és corporativisme, encara que hagi deixat el sector...

Jo no sóc gens corporativista. Parlo de competència deslleial també per als particulars. Si et vols vendre el pis et trobaràs que la banca ven un altre pis del mateix replà a un preu que és la meitat del que tu encara deus al banc. El venen més barat i donen un crèdit al seu comprador, i al teu comprador l'hi denegaran. Algú ha d'aturar això.

Com?

Se'ls ha d'exigir que donin crèdits, han rebut ajuts públics. I han de buscar aliances amb empreses immobiliàries, que són les que saben vendre pisos. Els bancs han muntat divisions immobiliàries que no saben portar. Si un perruquer vol oferir un servei de massatges s'associa a un massatgista, no es posa a fer els massatges ell. Els bancs són com un perruquer que fa massatges.

Ara es crea el banc dolent ...

Aquí poden cometre un gran error, si el gestionen des d'un punt de vista financer o administratiu. S'ha de gestionar empresarialment, fer-lo rendible. El problema serà si s'hi imposa la manera de fer dels financers i es limiten a liquidar. Perquè un pis que val 10 el liquidaran per 6 i enfonsaran més el sector.