Publicitat
Publicitat

OBITUARI

Jaime Salinas mor a Islàndia deixant inacabades les memòries barcelonines

Adéu a una figura clau de l'edició del segle XX

Jaime Salinas va influir decisivament el món barceloní dels anys 50 i 60, va ser íntim de Ferrater i Gil de Biedma, va crear el Prix Formentor i a Madrid va refundar el llibre de butxaca amb Alianza.

Com diu l'editor d'Anagrama, Jordi Herralde, la mort de Jaime Salinas, ahir als 84 anys, "ens deixa a tots una mica frustrats, perquè l'estimàvem i perquè va publicar només la primera part de les seves memòries que tot just s'acabaven quan va venir a Barcelona per treballar a Seix Barral". Fill de l'exili i del poeta Pedro Salinas, criat a Boston, l'editor va ser una figura clau en la Barcelona dels anys 50 i 60. Cosmopolita, obert, va ser amic íntim de Gabriel Ferrater, Jaime Gil de Biedma i Carlos Barral, amb qui mantenia llargues converses sobre literatura universal i l'Espanya "carpetovetònica". La seva visió sobre aquella època era molt esperada no sols per als que el van tractar, sinó com a document històric de molta vàlua, sobretot després de llegir el primer volum, Travesías (Tusquets, 2003), que anava del 1925 al 1955. I és que, com diu la poeta Marta Pessarrodona, que el va conèixer a través de Ferrater, va ensenyar a tota una generació a "narrar la seva vida". "En el fons era americà -s'hi va instal·lar amb la seva família el 1936, tot fugint de la Guerra Civil- i tots van aprendre a fer literatura de la seva vida", afegeix. "El va marcar molt ser fill de l'exili", diu el poeta Pere Gimferrer.

Per l'editor Josep Maria Castellet, més que influència literària, Salinas va saber transmetre la seva passió per la literatura i la curiositat per tot el que succeïa al món. D'aquí va néixer el Prix Formentor, el 1961, del qual seria el secretari i "ànima" i que, fins al 1967, va introduir a l'Espanya franquista autors com Samuel Beckett, Jorge Luis Borges, Saul Bellow o Witold Gombrowicz. Segons recordava ahir el nebot de Salinas, Carlos Marichal Salinas, l'editor va ser un dels culpables del boom llatinoamericà dels anys 60 i va tenir una gran relació amb alguns dels seus autors, com Mario Vargas Llosa i Julio Cortázar.

L'escriptora Rosa Regàs, que va conèixer Salinas a primers dels anys 60, creu que la seva vàlua com a editor no ha estat prou reconeguda. "Ell, com Barral, creia que un llibre no només era contingut, sinó que també comptaven molt la presentació i la coberta", diu Regàs. Una cosa que ara mateix és ben nomal, però que als anys 60 no era tan evident.

Clàssics catalans
Castellet recorda que Salinas va tenir sempre al cap "un projecte clar", fundar una gran col·lecció de butxaca d'abast universal que no existia i que va haver de crear a Madrid perquè no va trobar suport econòmic a Barcelona. Així, el 1964 marxa a la capital espanyola i convenç José Ortega per convertir el que aleshores era una petita distribuïdora de llibres i revistes, Alianza, en el que és ara. En paraules d'Herralde: "Amb Alianza no només va crear la millor col·lecció de butxaca en espanyol, sinó una de les millors del món". Un esdeveniment que va tenir un gran impacte a finals del fraquisme, tot posant a disposició de milers de lectors joves el millor de la literatura universal.

A mitjans dels 70, va refundar Alfaguara i va posar a l'abast autors, fa memòria Herralde, aleshores incipients com Patrick Modiano o Thomas Bernhard. A més, diu Gimferrer, que el va conèixer aleshores, es va encarregar de les traduccions al castellà en edicions bilingües d'Ausiàs March, Ramon Llull i del Curiel e güelfa . "Ningú havia emprès aquesta feina amb voluntat sistemàtica abans a Espanya", apunta Gimferrer. Amb el primer govern de Felipe González (1982-86) va assumir la direcció general del llibre, que, segons Regàs, va provocar que la geografia estatal es poblés de biblioteques públiques.

Salinas feia uns mesos que estava retirat en un petit poble de pescadors d'Islàndia. Era amb el seu amic, l'escriptor islandès Gudbergur Bergsson. Fins fa poc assistia a totes les festes literàries que podia. Era, diu Regàs, un personatge de "tracte peculiar". Ella encara té a casa seva, a Cadaqués, un salze que li va regalar. Estava convençut que no creixeria i ara és gran i fort.

Més continguts de