RADIOGRAFIA D'UNA GENERACIÓ
Societat 04/03/2011

Adolescents més connectats però més sols

Maria Ortega
5 min
Adolescents Més connectats però més sols

Han nascut en l'època de l'abundància, viuen en el boom de les xarxes socials i són la generació amb més facilitats per accedir a una gran oferta de recursos culturals i formatius. Quan surten de classe, però, molts se senten sols. De fet, un 27% dels adolescents no troben cap adult a casa després de les classes: el 34% desitjarien poder passar més estones amb el pare i el 21% amb la mare. Així es desprèn de l'estudi sobre adolescència i infància que acaba de presentar l'Institut d'Infància i Món Urbà (CIIMU). La tesi del contrast entre els múltiples estímuls i la tendència a l'individualisme la reafirma, a més, l'últim estudi de l'observatori de salut de la infància i l'adolescència Faros -vinculat a l'Hospital de Sant Joan de Déu-, que, en una radiografia de l'adolescència durant la primera dècada del segle XXI, sentencia que la generació de la Play Station és la que està creixent més sola i la que es veu més abocada a l'autoformació i a donar un pes més destacat al grup d'amics i a influències externes com la dels mitjans de comunicació. Una de les conseqüències és que s'ha avançat l'edat d'iniciació al sexe, que baixa 5 o 6 anys- entre els 15 i mig i els 17,9, segons diversos estudis- respecte a la generació dels avis.

Famílies plurals Poc temps amb els pares i, sobretot, davant del televisor

El dèficit de temps compartit de pares i fills adolescents és un dels punts que assenyala l'informe del CIMU. L'activitat conjunta que encapçala el rànquing és mirar la televisió, seguida, a certa distància, d'anar a comprar o a passejar. El 72% dels adolescents enquestats consideren, però, que el temps que comparteixen amb la seva mare és suficient, mentre que el 63% estan satisfets de les estones que passen amb el pare. Quant als estils de la relació establerta entre pares i fills, l'estudi recull que en un 17% dels caos és negligent, és a dir, basada en el desinterès de pares i mares cap allò que fan els fills, mentre que el model autoritari representa el 31% del total i és menys present a mesura que els adolescents es van fent grans. Els principals focus de conflicte familiar són l'ordre a l'habitació (41% dels enquestats), les notes (33%) i el comportament (33%).

Els canvis en el model de família, d'altra banda, són una de les variables que l'estudi Faros posa sobre la taula a l'hora d'abordar el dia a dia dels adolescents. "El model de família canvia i això es nota en el pacient. Ara un pediatre el primer que ha de preguntar al jove pacient és amb qui viu", explicava ahir, durant la presentació de l'informe, el cap de pediatria de Sant Joan de Déu, el doctor Santiago Garcia-Tornel.

Influència del grup Més experiències compartides amb els amics

Els canvis en el model de família i, sobretot la incorporació massiva de la dona al món laboral, fa que molts més adolescents passin les tardes a casa sense cap adult, cosa que, com destaca l'estudi de l'Observatori Faros, fa créixer la influència del grup d'iguals, és a dir dels amics, en la formació del caràcter, encara que sovint aquesta relació es realitza ja de manera no presencial, a través de les xarxes socials. L'àmbits en què els adolescents reben més pressió del grup per comportar-se d'una determinada manera és, segons l'informe de CIIMU, en la necessitat de treure bones notes (41% dels enquestats), seguit a molta distància de la incitació a fer campana, a fer burla d'algun company o a portar roba d'una determinada marca.

Tornar a classe La crisi està portant molts adolescents altre cop a les aules

La dificultat per trobar feina en el context de crisi actual està fent que molts adolescents que ja havien donat per tancada la seva etapa acadèmica facin marxa enrere i optin per millorar la seva formació a l'espera d'un canvi de signe en el mercat laboral. La radiografia sobre els adolescents durant la primera dècada del segle XXI que proposa Faros, no obstant això, adverteix del risc que un de cada tres joves hagi abandonat els estudis abans de la majoria d'edat i que el 30% no hagin superat satisfactòriament l'escolarització obligatòria. Ara els canvis en el mercat laboral obren una nova perspectiva, perquè aquest últim any ha caigut en picat el percentatge de joves amb poca qualificació acadèmica que troben feina. El resultat, de retruc, és que ara mateix el 13% dels adolescents de l'Estat ni estudien ni treballen: la generació ni-ni . Un dels canvis que detecta aquest estudi és l'equiparació entre nois i noies a l'hora d'optar per continuar estudiant més enllà de l'ensenyament obligatori, una tendència que anys enrere es decantava a favor de les noies.

Des de l'ordinador Les xarxes socials canvien la manera de relacionar-se

Els adolescents d'avui han invertit el procés de transferència de coneixement en matèria tecnològica respecte a les generacions anteriors: ells ensenyen als pares a moure's per internet i a fer servir determinades eines. La irrupció de les xarxes socials incrementa, però, la cara més individualista dels joves i canvia el sentiment de pertinença al grup, que desdibuixa la cara presencial. L'informe de l'Observatori de Salut de la Infància i l'Adolescència els defineix com a nadius d'internet, perquè han desplaçat part de la seva activitat quotidiana del carrer a la xarxa. Aquest nou context té una cara negra: dóna protagonisme a fenòmens com l'assetjament a través de la xarxa, que afecta alguns joves i fa sorgir, segons el doctor García-Tornel, noves addiccions. "Tota la patologia del joc, totes les addiccions que fins ara estaven reduïdes a les drogues físiques, poden traslladar-se a un altre lloc com internet", explica. De fet, l'increment de trastorns mentals, com ara les addiccions o els processos despressius, és un altre dels problemes que aquest informe posa sobre la taula.

Pel que fa al sistema de valors dels adolescents, el catedràtic en sociologia Javier Elzo destaca que, tot i que continuen fent-se les mateixes preguntes existencials que anys enrere, ara són "més tolerants que solidaris" i que, en molts casos, mantenen "una actitud distant respecte a les causes que defensen" i presenten dèficits en valors com l'esforç, la responsabilitat o el compromís.

Perfils Cinc categories en funció dels valors: de l'incívic al retret

Segons el sociòleg Javie Elzo, atenent el sistema de valors que regeix el seu dia a dia i la manera de mirar el món, es pot establir una classificació en cinc categories dels adolescents. El 20% s'emmarcarien dins de la categoria avantguardista/ disfrutador, que és el grup que Enzo defineix com "estar només preocupat per la festa i per passar-ho bé" al marge de qualsevol altra consideració. L'11% se situaria en la categoria d'incívic/desadaptat i seria, segons Enzo, "el veritable problema a afrontar perquè aquest grup manifesta la seva disconformitat amb la societat però només de forma negativa". Per contra, el 33% dels joves estan "ben integrats a la societat encara que no gaire compromesos amb els afers públics" i són els que Enzo anomena integrats i normatius. El 15% han estat etiquetat com a alternatius i es defineixen per "buscar una altra societat" i, finalment, el 20% restant són els "joves que destaquen per no destacar en res" i que s'han inclòs en la categoria de retrets.

stats