Afectades 10.000 hectàrees per la pedregada de Lleida

Lleida“Si una cosa ha marcat la vida de molta gent d’aquesta zona [de Ponent] ha estat la pedra: la por i l’acceptació de la fatalitat de la pedregada”, va assegurar l’escriptor Francesc Serés. Divendres passat en va caure una altra. El departament d’Agricultura va xifrar ahir en una primera estimació que la tempesta de pluja, vent i pedra va abastar 21.998 hectàrees del Segrià, el Pla d’Urgell i el nord de les Garrigues. Del total, però, 9.833 de fruita dolça i blat de moro són les més afectades.

Des del territori apuntaven que l’afectació era superior. Pere Roqué, president de l’Associació d’Empresaris Agraris de Lleida, la xifrava en unes 15.000 hectàrees, una quantitat que també avalava ahir Xavier Gorgues, responsable nacional de fruita dolça d’Unió de Pagesos. Des d’altres organitzacions no s’atreveixen encara a donar una dada a l’espera dels peritatges d’Agroseguro, que comencen avui. Sigui quina sigui la quantitat definitiva, Josep M. Sans, responsable de fruita de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, va assegurar que “el 10% d’afectació ja és un problema”. De fet, el conseller d’Agricultura de la Generalitat, Jordi Ciuraneta, demanava a Agroseguro “celeritat” en els peritatges i que tota la fruita afectada que estava a punt de collir es periti al 100%. Ho deia durant una visita sobre el terreny a Soses i Aitona.

Les zones més malmeses es concentren a l’Urgell, com ara Belianes i Bellpuig. Maite Torà, directora tècnica de l’Agrupació de Defensa Vegetal (ADV) de les Terres de Ponent, va apuntar, però, que “la part forta va ser al centre del Segrià”. “Hi ha molta superfície i s’ha de tenir en compte que hi ha hectàrees que ja han estat collides i d’altres que no”, va matisar. Des de l’ADV Ecològica de Ponent, la tècnica Laia Viñas va afirmar que l’“afectació és molt irregular” i va destacar els danys provocats sobretot pel vent, que va arribar a arrencar arbres. Hi va haver altres afectacions remarcables, com ara desperfectes en cobertes -un cas seria el de la cooperativa d’Aitona- i en l’àmbit urbà i industrial. El conseller d’Agricultura, Jordi Ciuraneta, ja va avisar que demanarà a l’executiu espanyol “la reducció de mòduls fiscals per facilitar la recuperació del sector”. David Borda, cap sectorial de fruita dolça del sindicat agrari JARC, va qualificar el compromís de “la xocolata del lloro”. “Ja s’han abaixat en els darrers dos anys i el que cal és eximir-nos de despeses”, va etzibar Borda.

Última generació de pagesos

Pedregades com la de divendres i els canvis en el model de producció i comercialització han provocat una desmoralització del sector primari: “El que està més tocat en l’agricultura són els ànims”, va admetre Borda. El dirigent va apuntar que “els d’ara” són l’última generació que han pogut plantar sense tenir supermercats i grans inversionistes darrere. Com a exemple va posar que plantar fruiters pot suposar una mitjana de 35.000 euros per hectàrea durant el primer any. “Tenint en compte que 18.000 ja se n’anirien cap a les xarxes antipedra, la resta seria per al planter i l’aigua”, va detallar. De fet, les malles són l’única opció per evitar l’efecte de les pedregades, però “són cares i ningú t’assegura que cobriràs els costos”, va concloure.