Aigües de Terrassa vol frenar la seva municipalització

TerrassaEvitar la municipalització de l’aigua. Això és el que vol Mina Aigües de Terrassa, l’empresa subministradora del servei a la ciutat, que ahir va anunciar la seva aposta per crear juntament amb el consistori una societat mixta público-privada per a la gestió de l’aigua. L’entitat vol fer front així al recent acord de la gran majoria del ple municipal a favor de la gestió pública del servei, aprofitant que la concessió s’acaba el 31 de desembre, després de 75 anys vigent. La situació ha generat un conflicte que ha anat pujant de to entre el consistori i l’empresa, que denuncia una falta de diàleg des de l’Ajuntament.

L’acord aprovat en el ple municipal del mes de setembre va comptar amb el suport de tots els partits d’esquerres (el PSC, Terrassa en Comú, ERC i la CUP), que representen 20 dels 27 regidors de l’Ajuntament, però també de CDC, soci de govern amb els socialistes. El ple també va aprovar la pròrroga forçosa de la concessió del servei fins al 9 de juny del 2017 per poder definir el canvi de model de la gestió de l’aigua. Una pròrroga que l’empresa titlla d’“unilateral” i d’“improcedent”, perquè ni la llei ni el contracte del 1942 recullen aquesta mesura.

Gestió mixta

“En circumstàncies excepcionals hem de trobar solucions excepcionals”, explicava en roda de premsa el director general de Mina, Josep Lluís Armenter. L’empresa assegura que amb la gestió mixta l’Ajuntament s’estalviaria les indemnitzacions per la cessió dels béns privats i les seves instal·lacions, així com l’impacte sobre les tarifes que això suposaria. Segons la companyia, la gestió mixta que ha dissenyat implicaria que l’Ajuntament seria titular de la prestació del servei i mantindria el control de la gestió, però també es faria càrrec de les tarifes o els plans i nivells de qualitat de la nova societat. “Aquesta proposta és totalment legal”, afirma Armenter, que assegura que el servei de l’aigua a la ciutat “no s’ha municipalitzat mai”.

Però no totes les societats mixtes per gestionar l’aigua han sigut la solució. En el cas de Barcelona, per exemple, el govern d’Ada Colau vol estudiar la seva remunicipalització, després que el TSJC anul·lés al març la concessió que l’Àrea Metropolitana va fer a una empresa mixta formada amb Agbar l’any 2012, una decisió judicial que està recorreguda i que encara no és efectiva.

“Hem procurat en tot moment tenir un diàleg amb l’Ajuntament però no hem estat ben correspostos”, explicava ahir el president de Mina, Marià Galí, que demanava buscar una solució “raonable” i “factible” al conflicte. “Algunes solucions, per molt ideals que semblin, no són les millors per a la ciutat”, afegia Galí, que arribava a advertir que si no es reprèn el diàleg “tothom prendrà mal”. Mina ha presentat un recurs de reposició a la pròrroga forçosa aprovada pel ple municipal i amenaça de recórrer a la justícia presentant un recurs contenciós administratiu si l’Ajuntament no es fa enrere.

Per la seva banda, el govern local, liderat pel socialista Jordi Ballart, ahir no va voler fer declaracions ni valoracions sobre la proposta de la societat mixta, al·legant que ja ha mostrat la seva posició en diverses ocasions. La seva voluntat és tirar endavant amb la municipalització del servei, que s’evidenciarà en el ple extraordinari de la setmana que ve per debatre aquesta qüestió.