Al teu sofà o al meu?

BarcelonaTot va començar amb un sofà. I amb la passió pels viatges. Era l'any 2003 i Casey Fenton, un nord-americà de 27 anys, va decidir viatjar a Islàndia. Havia trobat uns bitllets d'avió molt barats, però no aconseguia trobar un allotjament assequible a la capital, Reykjavik, una de les ciutats més cares del món. En lloc de donar-se per vençut, va optar per investigar. Va entrar a la web de la universitat de la capital islandesa i va aconseguir les adreces electròniques de més de 1.500 estudiants. Els va enviar un e-mail a tots, explicant que estava a punt de viatjar a Islàndia però no aconseguia trobar un lloc econòmic per passar-hi les nits. Demanava si algú estava disposat a deixar-lo dormir en un sofà i ell, a canvi, li prometia allotjament si mai viatjava als Estats Units. La resposta va tenir tant d'èxit que Fenton no només va viatjar gratis a l'illa, sinó que va veure molt clar que allò es podia convertir en una xarxa mundial de contactes per facilitar allotjament gratuït.

Així va decidir començar el projecte de couchsurfing (de couch : sofà, en anglès), que ha convertit la seva experiència en la de milions de persones.

Un intercanvi d'experiències

El couchsurfing s'articula a través de la web www.couchsurfing.com, que funciona des del 2004 i avui en dia té més de 2.450.000 usuaris de tot el món. En aquests anys s'ha convertit en la web de serveis d'allotjament més visitada del món, amb uns 60 milions de visites al dia, segons l'últim recompte del setembre de l'any passat.

Per accedir a aquests més de dos milions de persones que ofereixen un lloc on dormir arreu del món només cal donar-se d'alta -és gratuït-, crear-se un perfil amb les dades bàsiques i decidir on es vol anar.

Tots els couchsurfers expliquen al seu espai personal, a la web, quin tipus d'allotjament ofereixen i hi pengen fotografies perquè el viatger es pugui fer una idea de què es trobarà: des d'un sofà -en molts casos- fins a una suite amb lavabo privat. La web és molt més completa i cada usuari té associada una puntuació que es fa a partir d'un recull d'impressions, comentaris i idees de la gent que s'ha allotjat a casa seva. És una manera de garantir la màxima seguretat del servei i evitar ensurts. Està clar que com més gent hagi estat a casa d'una persona i més contents n'estiguin, més alta és la puntuació que obté.

"No es tracta de buscar un hotel gratuït, és un intercanvi d'experiències", explica la Cinta Pluma, una couchsurfer barcelonina de 31 anys amb molta experiència en el tema.

Gràcies a aquest servei d'allotjament gratuït ha viatjat a Guatemala, El Salvador, l'Argentina i Xile i ha tingut allotjades a casa seva, a Barcelona, desenes de persones. "Sempre han estat experiències fantàstiques", resumeix.

"El que més em va agradar de viatjar com a couchsurfer va ser poder veure com viu la gent en tots aquests països -diu - i descobrir que hi ha moltes coses que es diuen, sobretot en el cas d'El Salvador, que no són certes". La Cinta es confessa amant dels viatges solitaris i amb motxilla i explica que sempre ha buscat els contactes locals quan ha anat a un país estranger.

"M'agrada conèixer com viu realment la gent de cada lloc i l'objectiu del couchsurfing és precisament acostar gent de diferents cultures, convertir cada viatge en una experiència", explica. "A San Salvador, per exemple, em vaig allotjar a casa d'una parella on teòricament havia de passar tres dies. Al final estàvem tan a gust que m'hi vaig quedar dues setmanes i vaig fer moltes coses amb ells i la seva colla d'amics. Vaig anar a la universitat amb ells, a fer la compra als mercats, els vaig acompanyar a la feina... Tinc un molt bon record d'aquell viatge". Tot i això, la valoració positiva s'estén a tots els viatges que ha fet com a couchsurfer .

Quan se li pregunta el per què d'aquesta valoració tan bona no dubta ni un segon: "Jo no ho he fet mai per estalviar-me una nit d'hotel. I encara menys en un país on per cinc euros tinc allotjament. Jo el que volia era tenir contacte amb la gent dels països que visitava i aquest sistema m'ho ha posat molt fàcil".

Més de 100 hostes

El Marçal Morell, un gironí de 22 anys també creu que l'única valoració possible que es pot fer d'aquesta xarxa és positiva.

Aquest estudiant de belles arts és tot un veterà del couchsurfing : ha acollit més de 100 persones al pis d'estudiants que comparteix al barri de Gràcia, a Barcelona, al llarg de dos anys, i hi ha hagut èpoques en què fins i tot ha tingut gent cada dia. "Era un no parar -recorda somrient- tot i que ara hem decidit frenar una mica perquè era una bogeria".

Quan vam fer aquesta entrevista, al novembre, a casa hi tenia allotjada la Charlotte Von Fritschen, una jove de la seva edat, de Ciutat del Cap. Feia dos dies que havia arribat a Barcelona i estava encantada amb el sofà que el Marçal li ha cedit del seu menjador. "Aquesta casa és fantàstica i està molt neta, no sembla una casa de nois", deia somrient la Charlotte amb una tassa de te a la mà mirant la col·lecció de cerveses buides que decora les parets del menjador d'en Marçal i els seus companys.

Ella tot just s'inicia en el couchsufing . Actualment viu a Munic, on treballa d' au-pair aprofitant els sis mesos de pausa que s'ha agafat a la universitat de Ciutat del Cap. De moment ha viatjat a Budapest i a Barcelona amb aquest sistema que, segons ella, té dos grans avantatges: "És econòmic i et permet conèixer molta gent". "De fet, penso aprofitar aquests sis mesos que passaré a Europa per viatjar tant com pugui amb el couchsurfing , és un gran invent", deia la Charlotte. "Les dues experiències que he tingut han estat molt positives", explicava, matisant que tot i això pren precaucions. "Només intento evitar els homes grans que viuen sols, és una precaució que pot semblar absurda però prefereixo estar a casa de gent de la meva edat".

El Marçal, per la seva banda, ha rendibilitzat la seva experiència amb el couchsurfing convertint-la en el seu projecte final de carrera. "A totes les persones que passen per aquí els faig una foto amb un objecte que els agradi de la casa i un objecte que viatgi amb ells, així construeixo un mosaic de gent d'arreu del món". De fet, per casa seva ja hi han passat joves, i no tan joves, dels cinc continents, i el que diu que nota ara és que "l'èxit del couchsurfing és cada cop més aclaparador". "Ara rebo tantes demandes d'allotjament que no puc respondre-les totes i, en canvi, fa dos anys això no em passava".

I què s'aprèn després d'allotjar tanta gent, tan diferent i de tants llocs? El Marçal ho té clar. "Que la gent sempre és sorprenent i imprevisible", diu somrient. "M'agrada molt la relació que s'estableix amb la gent que ve aquí, és molt enriquidora, no sempre és igual ni té la mateixa intensitat, però sempre és especial".

Ramon Serrat, consultor de turisme i professor de l'Escola Universitària de Turisme CETT-UB, explica que aquesta nova modalitat de viatjar permet aconseguir "el que vol qualsevol turista: anar a un país estranger i viure'l d'una manera real, autèntica, com la gent d'allà".

Viure experiències

"Els couchsurfers no visiten coses, sinó que viuen experiències, és molt enriquidor per al viatger".

Serrat explica que els pioners del couchsurfing van ser els joves, "que sempre han estat més al dia de les novetats tecnològiques", diu. Però amb poc més de sis anys de vida, aquesta xarxa ja té usuaris molt diferents: "joves, famílies, parelles... l'oferta és tan àmplia que tothom pot trobar el que busca". Per aquest expert els conceptes claus de l'èxit són "la confiança i la seguretat", per això són importants els sistemes de valoració que ofereix la web i els espais on els usuaris valoren altres usuaris.

Serrat creu que el couchsurfing no pararà de créixer en el futur: "Ja és un èxit i ho continuarà sent". Vaticina que s'anirà especialitzant per sectors, "potser n'hi haurà un per a famílies, un altre per a gais, un per a gent molt jove... Per anar ajustant més els perfils".