Publicitat
Publicitat

Albert Espinosa: "Preparo una comèdia diferent. Vull divertir-me"

Perfil. Ha viscut un any d'una intensitat aclaparadora: el seu darrer llibre és un bestseller , la sèrie Polseres vermelles , tot un fenomen d'audiència, i la vida li acaba de fer el millor regal per partida doble: la Mariona i la Núria, les seves precioses i desitjades nebodes. Mentre la legió de grocs es multiplica, els nous Polseres Vermelles han començat a parlar-li sobre el paper. Ara marxa a Menorca.

Què té Menorca?

Que sempre m'hi passen coses bones i hi ha una calma que em fascina. He trobat les portades dels meus llibres als quadres del pintor menorquí Llorenç Pons Moll, fill de l'escriptor Ponç Pons. Si tu em dius vine ho deixo tot…però digue'm vine va néixer d'aquell quadre i després va ser la portada del llibre. Als seus quadres sempre hi surt un ninonet. És com ell es va sentir quan va venir a Barcelona. Ara ja hi surten dos ninotets perquè té nòvia [riu]. Jo m'he enamorat de l'illa.

El millor que t'ha passat aquest any?

Sant Jordi, per la quantitat de carinyo que em va donar la gent. Recordo aquest dia, ple d'alegria, un dia rodó. I també a finals de maig, quan van passar l'últim episodi de Polseres vermelles al cine. Fins i tot el dia de la presentació del llibre, que no es va poder fer per l'allau de gent, un dia trist que ara recordo alegre perquè va ser quan ens vam adonar de l'impacte. Els nens se saben diàlegs, cançons…

Cançons que han triomfat molt!

És mèrit del Pau Freixas, que va escollir els temes. Des del Sense tu dels Teràpia de Shock, fins a temes de Sopa de Cabra o Lax'n'Busto. La sèrie va acabar amb Que boig el món . Va ser brutal!

N'estàs escrivint la segona part?

Sí. Em trobo en un punt important, jo en dic el punt de vibració: quan et comences a enamorar dels personatges un altre cop. Fa 48 hores que per fi m'han parlat els personatges, s'han comunicat amb mi per entrar a la segona temporada. És molt poètic. Comencen a decidir què faran. Sempre busco finals que mereixin una història i ara tinc clar el final de tots ells. Ja tenia feta la bíblia de quatre temporades…

Quatre?

Sí. Quan comences no saps què passarà amb la sèrie i la pots crear de veritat. La gent pel carrer em diu : "Què passarà amb el Lleó i la Cristina?", o "Jo vull que torni l'Ignasi"…

Però si l'Ignasi és mort!

Sí, però hi ha una manera que torni a sortir que m'agrada molt i no et diré [riu].

Vols dir que hi ha personatges de la primera temporada que s'incorporen a la segona?

Els tornarem a veure a tots, tots. I hi entraran deu personatges nous.

Tractaràs altres malalties?

L'única cosa que et puc dir és que hi haurà una noia cega. Un dels temes que més m'agrada explicar és la ceguesa. A Va a ser que nadie es perfecto , el Fernando Tejero feia d'un cec.

Però un cec no ha d'estar a l'hospital…

Però aquesta noia cega té una cosa que la fa diferent i que no puc explicar. Seran deu malalties diferents que a mi m'agraden molt.

T'agraden?

Perquè les conec, perquè les han patit amics meus. A la primera temporada volia que sortissin però no hi cabien. Per això ara seran quinze capítols i no tretze. Tinc la sensació que agradarà més la segona temporada, però, què he de dir? Coneixes els personatges, te'ls estimes, i la gent s'estimarà molt els nous. Jo me'ls començo a estimar. Passaré nou mesos de la meva vida vivint amb ells.

Creus que molts nanos han perdut la por a l'hospital?

Crec que sí. Sé que els nens hospitalitzats estan feliços amb la seva polsera. Vaig lluitar molt perquè no venguessin les polseres, que són una cosa autèntica dels nens malalts. Quan vaig als hospitals a fer xerrades, els nanos me les ensenyen amb orgull i em diuen: Jo sóc un Polsera! És molt xulo quan m'escriuen: He d'anar a l'hospital però no tinc por perquè seré un Polsera. És com un rang. Si les haguessin venut hauria sigut un error, hauria perdut el sentit. Un Polsera ha de lluitar!

I teatre?

Si tot va bé, aquest desembre. Tinc mono de teatre. Tornaré amb la meva companyia, Los Pelones, però ho farem amb un altre nom. Comença una segona etapa en què només vull fer obres d'humor. A la universitat vaig començar fent comèdia a l'estil de Les Luthiers. Tinc moltes ganes de tornar-hi. Serà una obra sobre el món del Nadal.

Però quan l'has escrit?

Quan vaig acabar Polseres . Vaig pensar: Hosti, tinc ganes de fer humor! Vull que la gent que vingui a veure l'obra cada minut rigui deu cops. No serà teatre de text sinó una cosa diferent, intensa. Crec que el format no existeix, no s'ha vist mai. És un repte. Vull divertir-me.

Més continguts de