Publicitat
Publicitat

Una nena anglesa i el documental d'una cuinera catalana qüestionen els menús escolars

Alimentar o omplir panxes?

Un trosset de pizza, una croqueta, un grapat de blat de moro i, de postres, una magdalena. "Estic en edat de créixer, ¿com puc fer-ho si només menjo per dinar una croqueta?", escriu Martha Payne, una nena anglesa de 9 anys en el blog que acaba de crear amb l'ajut del seu pare per parlar sobre els menús escolars. El blog es diu Never seconds ( http://neverseconds.blogspot.com.es), i la setmana passada ja acumulava més de 100.000 visites. L'alumna britànica acompanya les explicacions amb una fotografia de la safata que li serveixen per dinar, gairebé buida, i també d'una puntuació per qualificar-la. Alguns dels elements en què es basa la valoració són el nombre de mossegades per mesurar la mida de les racions, el rànquing de salut dels aliments, el preu i el nombre de pèls que s'hi ha trobat. "Gràcies a les explicacions i les fotografies, el meu pare entén per què estic tan famolenca quan arribo a casa", explica l'escolar anglesa al seu blog.

A Catalunya, la cuinera Nani Moré Ramon acaba de presentar el documental El plat o la vida: La diferència entre omplir panxes o alimentar persones (www.elplatolavida.org), en què ha invertit dos anys per denunciar justament la qualitat dels menjadors escolars. "He treballat 6 mesos a la cuina d'un geriàtric i 3 anys a la cuina de menjadors escolars, i puc assegurar que no hi havia qualitat, que es busca sempre els distribuïdors més econòmics sense importar la qualitat dels ingredients", denuncia la cuinera. "En general, als menjadors col·lectius, l'únic plantejament que preval és el de buscar el màxim marge de benefici econòmic, i ja està", afegeix Nani Moré. "Tot venia preparat, només ho havíem d'escalfar, de manera que mai no utilitzàvem cap matèria primera fresca", detalla la cuinera del geriàtric on va treballar.

Quan Moré mirava els ingredients hi trobava potenciador de gust, lecitina de soja, midó de blat de moro modificat, dextrosa i conservants. De tot, i al final carn. "Del congelador anaven a la fregidora, perquè no es podien cuinar d'una altra manera, si no es desintegraven", afegeix. Era evident que l'empresa "comprava aquestes hamburgueses perquè eren les més econòmiques i els permetien més guanys, però justament no eren cap aliment, sinó un producte dissenyat per la indústria alimentària", detalla Moré, que actualment treballa en una escola bressol a Sant Cebrià de Vallalta.

Prioritzar productes de la terra

Pel que fa a la cuina dels menjadors escolars, Nani Moré també hi va trobar molts defectes: "Les famílies es pengen el menú de l'escola a la nevera, hi llegeixen que està assessorat per un dietista i no es plantegen res més". Ara bé, els menús estan plens de subproductes del peix, com ara panga o barretes de peix. "¿Com pot ser que s'ofereixin aquests productes quan tenim una costa i unes llotges tan importants al país?, es pregunta. Al menjador de l'escola bressol que gestiona a Sant Cebrià de Vallalta hi compren verdura fresca, de pagesos de la zona. En aquest centre han trencat amb el tòpic de primer, segon i tercer plat. "Fem un primer i un segon sols, o bé un plat únic complet i postres", comenta Moré. Els exemples: cigrons amb pasta de verdura i, per postres, un iogurt ecològic natural servit en un got de vidre. El peix i la carn sempre són frescos, mai congelats. D'aquesta manera, totes les famílies saben el recorregut que han fet els ingredients fins que han arribat a la cuina de l'escola bressol.

La Generalitat, a través dels departaments de Salut i Educació, fixa una normativa que les escoles amb menjadors escolars han de complir. La conselleria de Salut vigila que els aliments que se serveixen compleixin les normatives sanitàries establertes. El peix panga, per exemple, passa per successius controls de sanitat, i l'Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) en prova la seguretat alimentària amb anàlisis exhaustives. Educació fixa el preu màxim del menú de primària en 6,20 euros (IVA inclòs).

Més continguts de