Publicitat
Publicitat

CRÍTICA TV

Al·leluia

Al programa Gente , de Televisió Espanyola, parlen del concert de Jon Bon Jovi a Barcelona amb el seu grup Bon Jovi. Trobo bé que els empresaris bategin el seu negoci amb el cognom. És millor posar Immobiliària Muñoz, si ets el senyor Muñoz, que no pas dir-li Llar Nostra. I en el cas de Bon Jovi encara té més mèrit, perquè l'home va fer allò que fan alguns cantants de canviar-se una mica el cognom, per fer-lo més bonic. En realitat es diu Bongiovi. Com l'Alejandro Sanz, que en realitat es diu Alejandro Sánchez. No ho sé. Trobo que, si has decidit canviar-te el Sánchez, ja pots buscar un cognom una mica més èpic que Sanz. Jo, posats a canviar, m'hauria posat Alejandro Sanz de Santamaría.

El cas és que durant els tres minuts que dura la notícia, de fons, només sona Livin' on a prayer . Quan s'acaba, tornen a posar-la. I quan s'acaba, tornen a posar-la. M'imagino que el redactor de la notícia ha pensat que havia de sentir-se'n alguna de famosa. Potser no li sona It's my life (l'altra de Bon Jovi que coneix, fins i tot, la meva tieta Pura), i això que surt al Guitar Hero World Tour.

Reconec que no sóc gaire devota de la faceta de cantant de Bon Jovi. De fet, preferiria anar a les mines de Sibèria que a un concert d'ell.Tot i que potser prefereixo sentir-lo cantar que veure'l actuar. Encara tinc malsons amb la seva interpretació del paleta sexi a la sèrie Ally McBeal . Però fins i tot prefereixo veure'l actuar que sentir-lo fer declaracions. Bon Jovi, un dia, va anar a un concert de l'enorme Jeff Buckley i va escoltar la gran versió que feia d' Hallelujah (la poden sentir al seu disc meravellós, Grace ). En John va anar a felicitar-lo per la composició. No sabia que era de Leonard Cohen.

Més continguts de