Andy Serkis i Rupert Wyatt: "No som esclaus de la franquícia"

A El origen del planeta de los simios , Andy Serkis, l'actor britànic que va donar vida a Gollum a la trilogia d' El senyor dels anells , es torna a sotmetre a la tècnica de captura de moviment per a la seva interpretació de Cèsar, un ximpanzé amb una intel·ligència molt desenvolupada i voluntat per instigar una revolució entre els seus. La pel·lícula, que també compta amb les actuacions de James Franco ( 127 horas ) i Freida Pinto ( Slumdog millionaire ), s'ha plantejat com un episodi inicial que podria donar una explicació al món desolat i dominat pels primats peluts a què s'enfrontava Charlton Heston en el clàssic de finals dels anys 60 El planeta del simis . Andy Serkis i el director del film, el britànic Rupert Wyatt, expliquen a l'ARA el seu plantejament amb tecnologia del segle XXI per a una història universal.

Va ser complicat abordar un material amb tants antecedents cinematogràfics?

Rupert Wyatt: Sempre és un repte. És un repte fer qualsevol film i és un repte fer un film amb aquesta ambició. La meva intenció com a director no va ser mai ser un esclau de la franquícia. Els guionistes ens van oferir un material que era molt respectuós i molt subtil a l'hora de mencionar la mitologia d'aquesta història. És una història d'origen, de fet, en el sentit més pur de la paraula perquè estem parlant de l'origen d'una espècie. I això ja ens separa d'altres pel·lícules de la franquícia.

Què més poden esperar els espectadors d' El origen del Planeta de los Simios ?

R.W.: L'acció transcorre en l'actualitat i no hi ha simis humanoides. Hi ha simis que són del nostre món. D'alguna manera estem posant els fonaments d' El planeta dels simis . Tenim molts personatges a la pel·lícula que són simis: un goril·la, un orangutan... Són personatges principals i completament desenvolupats, cosa que és molt poc habitual, perquè són animals. Però amb l'Andy i els altres actors ho hem volgut afrontar d'aquesta manera: si d'aquí 3.000 anys hi ha una civilització en què els alfes del món són els simis, es miraran aquests personatges i hi pensaran com si fossin herois. És manera com volíem explicar-ho. És com una història bíblica, com qualsevol bon mite molt estès.

I també hi ha Cèsar, el personatge que interpreta Andy Serkis.

R.W.: És un producte del seu pare adoptiu, interpretat per James Franco, un científic. Un home que fa servir simis vius com a part de la seva recerca per trobar una cura a l'Alzheimer. Cèsar no s'assembla a altres ximpanzés perquè creix en un entorn humà i desenvolupa trets humans i arriba un moment es en què es converteix més en un humà que en un simi. És molt més intel·ligent que els altres simis i bàsicament comença a veure's a si mateix com a humà, tot i que té cos de simi.

Deu ser difícil imaginar-se com quedarà el film quan s'interpreta amb captura de moviment. Què se sent finalment en veure-ho?

Andy Serkis: Em deixa bocabadat. És una peça extraordinària de treball en equip. És increïble. Et veus a tu mateix, com l'actor que ha interpretat un personatge que després serà creat amb imatges generades per ordinador, i òbviament vols veure com la teva interpretació ha acabat manifestant-se a la pantalla i si conté tota la intenció inicial que hi vas posar. Sé que Rupert s'ha dedicat devotament a intentar potenciar tota l'emoció de les interpretacions a la fase de postproducció.

Què creuen que fa que aquesta història encara sigui atractiva?

A.S.: De la primera pel·lícula, el que en recordo, i gran part del plaer de veure-la, era el poc diàleg que hi havia. Els humans hi deien molt poca cosa i era un film molt silenciós. En aquest sentit, hi ha una certa relació amb la nostra pel·lícula perquè la majoria del temps ens comuniquem mitjançant llenguatge corporal i vocalització, sobretot durant el segon acte. És com un llenguatge universal i crec que això commou arreu del món. A més, crec que vivim en una època de conflicte i incertesa global i, si algú hagués d'assumir el comandament, possiblement serien els simis, que acabarien enfrontant-se als mateixos problemes. Es formarien les mateixes jerarquies. El gen de l'egoisme seria present en l'espècie que hi hagués al comandament.