Publicitat
Publicitat

EDUCACIÓ

Anna Ramis: “El WhatsApp fa que la comunicació entre pares i mestres sigui més impulsiva”

Anna Ramis, mestra, és l'autora de ‘Famílies i mestres, entendre’ns per educar’

Anna Ramis és mestra però fa prop d’una dècada que treballa amb grups de pares i mares. Per la seva experiència, creu que des de fa un temps família i escola viuen una crisi de relacions. Per això acaba de publicar Famílies i mestres, entendre’ns per educar (Eumo Editorial).

¿Tanta mala maror hi ha entre pares i mestres?

La immensa majoria de pares et diuen que no han tingut mai cap problema rellevant amb l’escola dels fills, i els mestres també diuen que la major part de les famílies són gent maca. Ara bé, quan et trobes amb una família o amb un mestre que s’entravessa, pot fer molt de mal. I avui en dia, com que estem tan intercomunicats, les males experiències corren com una taca d’oli.

Les noves tecnologies no ajuden?

Si no se’n fa un bon ús, perjudiquen. També ho fa el clima social de desconfiança. Estaria bé que abans de trucar a l’inspector provem de parlar amb el mestre.

Caldria més confiança, doncs?

Educar és una tasca compartida entre escola i família, i la confiança hauria de ser la base de les relacions. Si de vegades és complicat anar a l’hora amb la parella a l’hora d’educar els fills, amb l’escola encara és més complicat. Demana un vot de confiança, però la confiança costa molt de construir i amb un no res es pot trencar.

¿La falta d’informació és un dels principals motius de desconfiança?

Sí, tot i que les escoles han augmentat molt la informació que donen als pares, comparat amb fa deu anys. Més que informació el que cal és comunicació. Els pares han de poder entendre què fan els mestres amb els seus fills. I els pares també hi hem de posar de part nostra, ens hem d’involucrar més a l’escola. Està demostrat que la implicació dels pares en l’escola millora el rendiment dels fills.

¿S’ha delegat massa l’educació a les escoles?

A l’escola se li ha anat carregant tot: l’educació vial, la prevenció de la higiene dental, l’educació sexual... ¿Això de dir que qui educa és la tribu ens ho creiem, o ho encolomem tot a l’escola? Encara són molt poques les famílies en què es parla de sexualitat. A l’escola hi van 175 dies a l’any i hi ha de cabre tot.

¿Les entrevistes i les reunions d’aula són una oportunitat per millorar la confiança?

Els docents han de preparar-se perquè les reunions siguin facilitadores de confiança: agradables, clares, entenedores i perquè quan s’entra en zona de conflicte també se’n pugui sortir. I els pares i mares hem de tenir clar que les reunions i entrevistes són cosa nostra també.

Què més poden fer els pares?

L’aportació que la ciutadania ha de fer a l’escola hauria de ser constructiva, per millorar-la, no només per criticar-la i ensorrar-la. Quan vas a la reunió i veus que la presentació té faltes d’ortografia tens diverses opcions: indignar-te i dir-ho a casa o al WhatsApp, dir-ho a la mateixa reunió o procurar sembrar confiança. Quan acaba la reunió, per exemple, li pots comentar al mestre que has vist faltes i oferir-te per donar-los un cop de mà i corregir-les.

I a casa?

Els missatges que els donem als nanos des de casa són els que tenen més potència educativa. Si a l’escola reciclen i a casa ens riem dels que reciclen, el nen segur que no hi entrarà. De cara als fills s’ha d’evitar dir segons què, s’ha de vigilar molt el que es diu sobre l’escola. És com quan en una parella separada l’un malparla de l’altre davant del fill.

¿L’assertivitat, expressar lliurement les emocions, és la clau per establir vincles de confiança?

Sí, però socialment el model de comunicació no és l’assertiu. Moltes relacions es basen en la defensa a ultrança dels drets propis, trepitjant els altres. Això se situa en el pol oposat de l’assertivitat. Entre famílies i mestres ens hem de poder dir què pensem, com ens sentim, expressar els nostres desitjos o saber escoltar, però també s’ha de saber respectar els tempos i entendre les necessitats dels altres. El WhatsApp fa que la comunicació entre pares i mestres sigui més impulsiva.

Com hauria de ser una bona relació entre família i escola?

Cordial, que vol dir que funcionem amb la mateixa corda, on hi ha fils molt diferents, gruixuts i prims. Si a més anem trenats a la mateixa corda, fem força.

Més continguts de