Barcelona.Montserrat Roig li va dedicar Els catalans als camps nazis (1977): "Van ser els ulls terriblement cansats de l'Amat-Piniella allò que més coses em van saber dir del que havia significat l'infern nazi". L'escriptor manresà Joaquim Amat-Piniella (1913-1974) va escollir la fórmula novel·lada per descriure, a K.L. Reich, les tortures i humiliacions que va patir amb milers de catalans al camp d'extermini. Ara l'historiador manresà Joquim Aloy ha tret a la llum dues cartes d'aquest home compromès que va viure l'infern nazi. Totes dues li han arribat a les mans gràcies a la neboda d'Isidre Morros, un gran amic d'Amat-Piniella. La primera carta va ser escrita mentre l'escriptor manresà estava empresonat a la Model de Barcelona pels fets del Sis d'Octubre del 1934. La segona carta va ser redactada al front de Granada, on el tinent Amat-Pinella lluitava amb la 2a Bateria de Canons de l'exèrcit de la República.
"La primera carta -explica Aloy- traspua ironia i és important perquè és l'únic document que existeix de la seva estada a la Model". Amat-Pinella es pren el seu pas per la Model amb filosofia: "Com pots veure, molt divertit, instructiu i moral! Quan sortirem semblarem garrinets. Per una cosa o altra, diu el Dret Penal que la Presó reforma el delinqüent. A mi m'agradaria veure ara com em suspèn en Ruiz Funes".
La segona és menys alegre: "He hagut d'interrompre la carta per culpa d'aquests malparits que volen per dalt. N'han espetegat [es refereix a les bombes] unes quantes per ací la vora". Aloy creu que també té un gran valor perquè sembla que "no hagi passat el temps pel que fa a les relacions entre Catalunya i Espanya". L'escriptor també constata amb dolor "la incomprensió i el menyspreu" amb què els tractava "la gent de per ací". Amat-Piniella tem que, després de la lluita contra el feixisme, "tocarà sostenir-ne una altra, molt més dolorosa, per a obtenir per a la pàtria totes aquelles prerrogatives, de les quals ens hem fet ara doblement creditors".
