Aquest cos que sento és seu o meu?

Barcelona“Mira aquesta mà de goma”, diu la Mar González, investigadora de l'Event-Lab de la Universitat de Barcelona mentre em tapa la mà dreta, la real, per què no la vegi. “Jo aniré tocant la de veritat i faré els mateixos tocs a la de goma, que és la que tu veuràs. Arribarà un moment en què percebràs que la mà de goma és teva. Som animals molt visuals i el nostre cervell creu el que veu”, afegeix. El meu primer pensament és: “De cap manera m'arribaré a creure que aquesta mà de goma amb porus dilatats és la meva”. Però, per increïble que sembli, arriba el moment, i en un tancar i obrir d'ulls la sento com a pròpia. La Mar fa un cop sobtat al membre de goma, faig un crit i retiro la meva mà real. Aquest fenomen s'anomena embodiment, enganya el cervell per fer-li creure i percebre que un altre cos és seu, amb totes les emocions i sensacions que comporta. I a l'Event-Lab, dirigit per Mel Slater, estudien aquest fenomen per entendre millor com el cervell construeix i reconeix el cos, i per trobar les maneres de manipular-lo perquè ens puguem posar dins un cos virtual i assumir-lo realment com a propi.

Fan servir vestits amb sensors amb els quals et recobreixen i et construeixen un avatar a mida. Això ja es fa per fer pel·lícules, però aquí, a més, investiguen per incloure elements que incrementin la percepció de realitat i que contribueixin a posar-nos dins l'altra pell. Per entrar al món virtual, cal dur també unes ulleres amb una càmera a cada ull, per veure-hi en 3D. La vista és un sentit molt poderós, però també investiguen com afegir altres estímuls. Per exemple, fent servir el tacte, tocant la panxa alhora que et veus dins del cos d'un home panxut, et poden fer sentir gras. O fent-te veure les cames d'una Barbie i tocant les teves també poden fer que percebis el món i et sentis com una nina.

Una altra de les tecnologies que es fan servir en realitat virtual són les caves (coves). Habitacions amb quatre o sis parets on es recrea un entorn virtual i la persona hi entra amb unes ulleres 3D amb sensors per interactuar amb l'entorn en moure's i en entrar altres personatges. Pot ser, per exemple, un bar on hi hagi una baralla. Els científics fan servir aquests entorns per crear situacions socials i veure, instintivament, com ens comportem. A l'Event-Lab també han recreat un ascensor que puja a grans altures i que pot servir per tractar el vertigen.

Podeu llegir el reportatge complet a l'Ara Premium.