Publicitat
Publicitat

CALENDARI GREGORIÀ

Aquest any els nascuts en el dia de traspàs podran bufar espelmes quan els toca, malgrat que molts aprofiten l'ocasió per rebaixar-se els anys que tenen realment. Aquest sistema es remunta al segle XVI i condiciona tot el calendari

Aquest 29 de febrer puc fer anys

El planeta Terra triga 365,24219402 dies a fer la volta al Sol. Per lligar les dècimes amb els dies del calendari, el papa Gregori XIII va establir el 1582 una fórmula matemàtica estricta per distingir quins anys són de traspàs i quins no. El 2012 ho és, i serà així cada 4 anys fins al 2096, perquè el 2100 ja no ho serà.

Josep Ullastre celebra el 29 de febrer l'aniversari dels seus 21 anys ficticis -realment en té 84-. "Des que vaig néixer només he tingut 21 oportunitats de bufar espelmes el mateix 29 de febrer", diu. Els altres anys trasllada el seu aniversari al 28 de febrer. De fet, si pensa en l'organització familiar, el dia que celebra l'aniversari sempre és el diumenge més pròxim a la data. Aquest any, com que el 29 s'escau en dimecres, farà un dinar familiar amb pastís inclòs el diumenge 4 de març.

Josep Rodríguez treballa a l'Hospital General de Granollers i assegura que és el cap d'infermeria més jove que mai hi ha hagut al món. Ho diu perquè ell només ha tingut 11 oportunitats de bufar espelmes el mateix 29 de febrer, i amb aquesta teoria pot afirmar-ho perquè és com si digués una mitja veritat. La veritat sencera és que en té uns quants més. Aquest any podrà dir el mateix 29 de febrer que és el seu aniversari.

D'altra banda, Aurèlia Romero recorda les converses que havia sentit entre els seus pares sobre la seva data de naixement. Ella va néixer un 29 de febrer a la nit, i per això la seva mare hauria preferit que el pare l'hagués registrat amb la data de l'1 de març. El pare, que va ser qui va anar al Registre Civil a inscriure-la, ho va fer tal com marcava el calendari, el 29 de febrer. Així doncs, la controvèrsia estava servida. L'Aurèlia acaba celebrant l'aniversari sempre un dia abans, el 28 de febrer: "És dins del mes real en què vaig néixer". Allargar-ho fins a l'1 de març no li sembla real.

Sigui com sigui, per què aquest mes de febrer té 29 dies? Per trobar la resposta cal remuntar-se al 4 d'octubre del 1582. Aquell dia el papa Gregori XIII, assessorat per l'astrònom Christopher Clavius, va fer entrar en vigor la butlla Inter gravissimas , que establia que l'endemà del 4 d'octubre del 1582 no vingués el 5 d'octubre, sinó el 15 d'octubre. "El mateix 15 d'octubre es considera el primer dia del calendari gregorià", explica el matemàtic i pedagog Joan Gómez.

El cas és que Gregori XIII volia esmenar el temps real que triga la Terra a fer la volta al Sol. Abans que ell, Juli Cèsar ho havia intentat ajustar afegint un dia més, el 29, al mes de febrer cada 4 anys. Aquest canvi de l'emperador va ser conegut com el calendari julià. Corria l'any 46 aC. "Però els científics van comprovar que el calendari julià no establia amb exactitud el temps que trigava la Terra a fer la volta, perquè no s'hi estava 365,25 dies, sinó que en realitat eren 365,24219402 dies", afegeix el matemàtic Joan Gómez. Així doncs, el 0,01 de diferència real entre el calendari i el temps que triga la Terra a fer la volta al Sol havia comportat un desfasament de 10 dies el 1582. Manera de resoldre-ho? El papa Gregori XIII va ser expeditiu i va decidir avançar de cop 10 dies el calendari.

La fórmula matemàtica

A partir del 15 d'octubre del 1582 se sap si el mes de febrer té 29 dies aplicant la següent fórmula: primer, l'any ha de ser divisible per 4, és a dir, el resultat de la divisió no ha de tenir cap decimal. Si el resultat té un decimal, no és de traspàs. Si el resultat és una xifra rodona (2012/4=503), hem de continuar dividint l'any. La segona divisió haurà de ser per 100. Si la divisió per 100 dóna com a resultat un decimal, l'any és de traspàs (2012/100=20,12). En canvi, si la divisió per 100 donés com a resultat un número sencer (2100/100=21), caldria una última divisió infal·lible, que és dividir l'any per 400. Si el resultat té un decimal (2100/400=5,25), l'any no és de traspàs. Per això, l'any 2000 va ser de traspàs (2000/4=500; 2000/100=20; 2000/400=4), però el 2100 no ho serà, perquè aquest últim número és divisible per 4, i també per 100, però no per 400.

Després d'aquest 2012 els pròxims anys de traspàs seran el 2016, el 2020 i així fins al 2096 i el 2104. "En resum, amb el calendari julià, cada 4 anys hi havia any de traspàs, però amb el calendari gregorià no és així. Cal que es compleixi amb tots els ets i uts la fórmula matemàtica instaurada pel papa Gregori XIII", afirma Joan Gómez. Per la seva banda, el director científic del Parc Astronòmic del Montsec, Salvador Ribas, recorda que l'any 2000, que va ser de traspàs, hi va haver molts aparells electrònics que van notar l'efecte 2000 el mateix 29 de febrer. "Estaven programats perquè els anys 00 no fossin anys de traspàs, però el 2000 va ser un any divisible per 400. Per tant, el mes de febrer tenia 29 dies, però els aparells van saltar del 28 de febrer a l'1 de març o directament van saltar a l'any 1900", afirma. Ara els aparells electrònics marcaran sense problemes el 29 de febrer, perquè els actuals, fins i tot els més petits, tenen un sistema operatiu que permet gestionar els anys de traspàs i les seves excepcions a la manera del calendari gregorià i no el julià. I, tal com hem dit, les persones nascudes el 29 de febrer podran bufar espelmes el dia que toca.

Més continguts de