Publicitat
Publicitat

S'ESTRENA 'LA POSESIÓN DE EMMA EVANS'

Possessions, exorcismes i realisme social al segon film de Manuel Carballo

Aquesta noia és un dimoni!

Film català dirigit al mercat internacional, La posesión de Emma Evans és un producte de la factoria de terror de Filmax que revisa els arquetips de les històries d'exorcismes i possessions demoníaques.

Tot i que la productora i distribuïdora Filmax no passa pel seu millor moment (fa uns mesos va sol·licitar un concurs de creditors, ofegada pels deutes econòmics), demà s'estrena un dels seus característics films de terror, una producció catalana amb actors anglosaxons dirigida per Manuel Carballo (Barcelona, 1974), un home de la casa a qui Filmax ja va produir el seu debut ( El último justo , 2007).

La posesión de Emma Evans és un film de possessions demoníaques, un subgènere encara molt deutor del seu antecedent per excel·lència, L'exorcista (William Friedkin, 1973). Carballo es plega als manaments del gènere i escull una adolescent com a territori convuls -a mig camí entre la infantesa i l'edat adulta- pel qual lluiten el bé i el mal, antagonisme representat per l'Església i el dimoni.

'Terror verité'
L'aportació de Carballo és que el director pren aquests elements i els integra en una narració formalment propera al cinema social o el drama familiar. "Aquesta era la premissa -explica-: fer una pel·lícula d'exorcismes amb un to molt naturalista. Els referents poden anar des de Rompiendo las olas a Los lunes al sol , però l'estil final està íntimament lligat al muntatge i a la fragmentació que pateix la família a mesura que avança la història".

No és cap novetat que el cinema de terror, per renovar-se, faci servir estratègies d'altres gèneres com ara el documental. De fet, és la tendència més dominant dels darrers anys. Carballo opina: "El fantàstic sempre ha recolzat en recursos formals molt estilitzats, com ara els clarobscurs de l'expressionisme. Això, que es va a anar fent més amanerat amb el temps, contrasta amb els horrors que el públic veu cada dia a la televisió, que a poc a poc anestesia les emocions de l'espectador. Al final, el cinema de terror s'ha vist obligat a incorporar codis d'altres gèneres per arribar a l'espectador i provocar-li alguna emoció".

Un altre fet imponderable: rodar en anglès. "És l'única manera d'aconseguir finançament quan no et produeix una televisió. Si no es fes així, la pel·lícula no existiria. I en el fons, rodar en anglès no és més complicat que fer-ho en qualsevol altra llengua".

Amb l'Església hem topat
Potser involuntàriament, els films sobre exorcismes i possessions han alimentat tradicionalment el sentiment religiós en el públic.

La posesión de Emma Evans es desmarca fins a cert punt d'aquesta línia introduint el personatge d'un capellà retirat, oncle de la protagonista que, mogut per l'afany per demostrar l'existència de Déu, precipita l'aparició del dimoni. Carballo matisa: "La pel·lícula no vol criticar tant l'Església o el fet religiós com el fanatisme i les conductes dogmàtiques que poden anar-hi associades. I tanmateix l'han acusat de fer apologia del cristianisme, cosa que personalment trobo ridícula".

Més continguts de