Publicitat
Publicitat

Armstrong, l'home que va complir un somni de Kennedy amb l'Apol·lo-11

El president havia promès als EUA fer arribar un home a la Lluna abans del final de la dècada dels 60, en la cursa que mantenien amb la URSS

Es va fer mundialment conegut per ser el primer home que va posar el peu a la Lluna. Com a comandant de la nau Apol·lo-11, Neil Armstrong va tenir aquest honor el 20 de juliol del 1969. Tothom recorda la seva petjada i la frase que el va fer famós, pronunciada en aquell mateix moment: " Un petit pas per a l'home, però un gran pas per a la humanitat".

Armstrong va néixer el 5 d'agost del 1930 a Wapakoneta, Ohio, i amb només 16 anys ja estudiava per ser pilot amb una beca de la marina dels Estats Units. Va fer enginyeria aeronàutica a la universitat Purdue, però amb 19 anys, el 1949, la marina el va cridar a files. Es va convertir en aviador i el 1950 va ser enviat a la guerra de Corea.

El 1952 es va unir al Comitè Consultiu Nacional (NACA) −l'agència antecessora a la NASA−, on va treballar els següents 17 anys com a enginyer i pilot de proves. Va volar amb més de 200 models diferents d'avió i, finalment, el 1962, va obtenir una plaça d'astronauta. De fet, va ser un dels 9 escollits del segon grup d'astronautes instruïts. 

Quatre anys de dur entrenament el van situar en el programa Apol·lo, que tenia com a missió enviar el primer home a la Lluna abans que acabés la dècada, com havia promès el president nord-americà John Fitzgerald Kennedy, que va morir assassinat el 1963 i no va veure el seu somni complert.

Del Gemini-8 a l'Apol·lo-11

El 16 de març del 1966 va volar en la seva primera missió espacial al comandament del Gemini-8 amb David Scott. Amb èxit, Armstrong va conduir el Gemini-8 a acoblar-se a l'Agena, que ja estava en òrbita, però una desestabilització de la nau els va obligar a fer un aterratge d'emergència a l'oceà Pacífic.

El 16 de juliol del 1969 va començar el viatge a la Lluna en l'Apol·lo-11 amb Michael Collins i Edwin E. Aldrin. Cinc dies després, deixava la seva petjada a la Lluna. De fet, un dels cràters del nostre satèl·lit du el seu nom, a 48 quilòmetres del lloc on va posar el peu. El pols li anava a 150 pulsacions per minut mentre feia aterrar la nau a la superfície lunar, segons va informar la NASA.

Després d'aquesta missió, Armstrong va decidir dedicar-se a la feina d'oficina i va esdevenir segon administrador associat de l'oficina de recerca avançada i tecnologia. Un any més tard es va convertir en professor d'enginyeria a la Universitat de Cincinnatti.

El seu caràcter introvertit va fer que no es prodigués mai gaire pels mitjans, tot i que va aparèixer un cop en un anunci de Chrysler. El 2005 es va enfadar molt en saber que el seu antic barber havia venut un cabell seu per 3.000 dòlars.

Més continguts de