SALUT
Societat 27/07/2016

Detinguda i separada de les filles per una ablació inexistent

El diagnòstic erroni d’una metge va servir per acusar la Fatoumata d’un delicte que no havia comès

Anna Mascaró
3 min
Detinguda i separada de les filles per una ablació inexistent

BarcelonaDe participar en conferències contra l’ablació a dormir al calabós acusada d’haver mutilat les seves filles, i tot per un informe mèdic equivocat. La Fatoumata recorda amb llàgrimes als ulls les nits que va passar en blanc, sense saber si tornaria a veure les nenes, que tenien 5 i 3 anys quan van passar els fets, el 2012. El motiu: la pediatra que va veure dues inexistents ablacions de clítoris, llavis majors i menors inclosos.

“Vaig arribar a pensar que tot era una trampa d’algú contra mi”, admet la Fatoumata. Tot plegat va ser tan surrealista que, encara ara, de vegades es frega els ulls convençuda que va ser un malson. Segons la seva versió, uns dies després de tornar d’un viatge familiar a la República de Guinea, la seva filla gran va explicar a una monitora de l’escola que li picava la vulva. La dona li va mirar els genitals, que estaven inflamats perquè la nena s’estava curant d’una infecció, tot i que ella no ho sabia, i va avisar la directora del centre, que va optar per activar el protocol de la Generalitat per prevenir l’ablació, i també el CAP Concòrdia de Sabadell. En cap moment van informar els pares: “Si ens ho haguessin dit, els hauria explicat que tenia una infecció”, lamenta la seva mare.

13 dies d’angoixa

Amb l’excusa d’una revisió rutinària, la mateixa pediatra que dies abans havia receptat una pomada per a la infecció a la nena la va tornar a citar, i també a la seva germana. Les va examinar i va redactar un informe, al qual ha tingut accés aquest diari, en què s’indicava que els havien fet una ablació. La Fatoumata i el seu marit no van saber res de tot això fins al dia que els Mossos els van detenir. Es van passar tres dies i dues nits en una cel·la. Van sortir en llibertat amb càrrecs i sense la tutela de les seves filles, que van passar a viure en un centre d’acollida. Van intentar recuperar-les, però no els van deixar fins que dos informes d’especialistes de la clínica Dexeus i l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona van desmentir la versió de la primera pediatra, després de 13 dies. La Fatoumata es recorda del primer que va menjar després de dues setmanes sense poder empassar res sòlid per l’angoixa: una poma. “Com em van poder acusar de fer mal a les meves filles?”, es pregunta. Ella està en contra de l’ablació i ha participat en xerrades i conferències per conscienciar dels perjudicis d’aquesta pràctica. Ara lluita per aconseguir una compensació econòmica de l’Institut Català de la Salut (ICS) per danys morals. “La meva filla gran és la que ho va passar pitjor. Durant un temps va plorar molt. Al centre d’acollida es va veure molt carregada de responsabilitat. Havia de cuidar la seva germana, però no sabia on era, què passava, ni confiava en ningú”, explica. Contactat per l’ARA, l’ICS descarta valorar el cas mentre l’expedient en curs segueixi obert.

“El que em dol és que la doctora que va cometre aquest error continua treballant per a un ens públic i atenent famílies”, lamenta la Fatoumata. “Va veure el que va voler veure perquè sóc africana”, assegura. Un jutge va arxivar la denúncia penal que va presentar contra la doctora perquè va considerar que els fets no eren penalment perseguibles. Durant el procés, la metge va declarar que no era “ni especialista en el tema, ni cirurgiana, ni pediatra”, i va atribuir l’error al fet que tant una assistent social com una infermera del centre van confirmar el seu diagnòstic.

L’advocat de la família i membre de SOS Racisme, Josep Granados, ho veu radicalment diferent. Recorda que un metge té l’obligació de diagnosticar ell, i no demanar consell a una persona “sense la titulació necessària”. “Entenc que el protocol que s’aplica per evitar l’ablació és dur i ho assumeixo. Però es pot parlar amb nosaltres, som persones”, recorda la Fatoumata, apel·lant a la presumpció d’innocència. “No vam tenir tota la informació, ningú ens va donar una oportunitat perquè ens expliquéssim”, afegeix. Per això té la seva pròpia recepta: “S’haurien de formar especialistes per aplicar una regulació tan dràstica, i si pot ser, que siguin africans”, demana. Així el seu cas, com a mínim, no s’hauria produït mai.

stats