SALUT
Societat 17/03/2016

“Arribes a pensar que ja no ets una dona normal”

Els cirurgians demanen augmentar les reconstruccions de pit immediates després d’un càncer

Mario Martín Matas
2 min
Cada any es diagnostiquen més de 4.500 casos de càncer de mama. El 70% de les cirurgies són parcials, sense una extirpació total del pit.

BarcelonaMoltes coses han canviat en el tractament del càncer de mama des que als anys 80 el metge italià Umberto Veronesi va llançar la idea de fer cirurgies conservadores del pit, amb l’objectiu de preservar aquests òrgans tant com fos possible. De fet, gràcies als avenços diagnòstics i de tractament, tot i que actualment es diagnostiquen cada any més de 4.500 tumors d’aquest tipus a Catalunya, la supervivència de les afectades s’acosta al 90%.

Per aquesta raó, la qualitat de vida de les dones que han patit aquesta cirurgia emergeix com un dels problemes actuals al voltant d’aquest càncer, i també és per aquesta raó que l’Hospital de Sant Pau de Barcelona s’ha fixat en les cirurgies conservadores de mama com un dels grans temes a abordar durant el congrés de cirurgians plàstics d’aquest any, que sota el nom de Barcelona Breast Meeting acull fins demà més de 300 participants de 28 països del món.

Cirurgia millorable

“Arribes a pensar que ja no ets una dona normal quan et mires al mirall i veus que et falta un tros de pit”, assegura Patricia Pérez, una de les dues dones que han volgut donar el seu testimoni després d’haver hagut de passar pel quiròfan dos cops. Diagnosticada de càncer als 31 anys, en fa tot just dos que va aconseguir la reconstrucció de mama definitiva, després que la primera operació per fer-la fracassés.

No és un problema aïllat, explica el director del servei de cirurgia plàstica del Sant Pau, Jaume Masià. Segons les dades d’un estudi francès que ara els cirurgians plàstics volen ampliar a altres països europeus, fins al 40% de les cirurgies conservadores de mama acaben presentant “resultats pobres”. No perquè la supervivència sigui més baixa en funció de la tècnica -el 70% del total de cirurgies oncològiques de mama són conservadores-, però sí que s’ha vist que la recurrència del càncer és d’un 7% enfront d’un 2% entre les mastectomies totals. En tot cas, el principal problema té a veure amb com oferir una vida millor a aquestes pacients, remarca.

“He guanyat en autoestima. No havia tornat mai a la platja”, corrobora Concepció Bosch, a qui amb 67 anys li acaben de reconstruir el pit, una dècada després de perdre’l. Emprovar-se roba, fer una abraçada amb confiança o tenir relacions sexuals satisfactòries formen part d’aquest univers comprès en la qualitat de vida, afegeix Masià.

Per aquesta raó, els cirurgians aposten perquè en un futur es facin més mastectomies totals, amb reconstrucció immediata del pit, i a la vegada menys cirurgies conservadores. Per aconseguir-ho, però, reclamen que en totes les unitats oncològiques de mama hi hagi cirurgians plàstics especialitzats que participin en la decisió del tractament, una realitat que en alguns centres no està ben resolta i que aporta “inequitat” al sistema sanitari.

Una llei per blindar els sensepapers

El conseller de Salut, Toni Comín, va anunciar ahir que el departament treballa en una nova llei que permeti blindar l’atenció sanitària dels sensepapers, com ja es fa actualment, gràcies a l’aprovació d’una instrucció del CatSalut. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Comín va explicar que la llei és necessària perquè el TSJC ha admès a tràmit un recurs del govern espanyol i això fa que l’actual instrucció “pengi d’un fil”.

stats