Publicitat
Publicitat

La història de la dansa i la Shoah, protagonistes

Avinyó arrenca amb Lliçons d'art i política

El festival d'Avinyó encara no havia començat i la polèmica ja campava pels diaris francesos: l'actor Fabrice Luchini denunciava a Le Figaro una llista negra al festival, "una secta que rebutja els grans textos", deia, i enumerava que deixa fora la Comédie-Française, el director del Teatre de la Ville i el popular autor Éric-Emmanuel Schmitt. Consola pensar que a França tampoc no es fa paté al gust de tothom, tot i que no deixa de sorprendre que es denunciï la recerca creativa des de la mateixa professió i més quan es tracta del festival escènic que serveix de mirall per a tota la resta de certàmens d'Europa. No cal dir que Hortense Archambault i Vincent Baudriller han apel·lat als principis fundacionals del festival de Jean Vilar, que celebra la 65a edició, per respondre a Luchini: "No estem aquí per celebrar els valors consagrats, sinó que és un lloc de polèmica intel·lectual i artística".

Amb aquest manifest com a patró, el festival va arrencar ahir amb una proposta singular que combina dues idees centrals d'aquesta edició: la memòria i la infantesa. La coreògrafa Anne-Karine Lescop ha agafat una de les peces claus de la nova dansa francesa, una coreografia d'Odile Duboc, el Projet de la matière , i l'ha fet ballar a 16 nens i nenes avinyonencs. L'objectiu, explicava ahir en l'habitual conferència de premsa matinal, era "no fer una transmissió directa, sinó anar a l'arrel del gest per intentar que cada infant trobés la seva manera de fer, la seva identitat". L'espectacle té molt a veure amb el Kontakthof de Pina Bausch, que va fer ballar vells i adolescents. El moviment dels nens, abstracte i absolutament lligat al so dels elements, a la matèria del títol, va emocionar i va fer riure els primers 200 espectadors del festival, col·locats a la graderia d'un gimnàs d'escola.

Però la lliçó de veritat va arribar amb el segon espectacle del dia, Jan Karski (mon nom est une fiction) , una obra basada en el llibre de Yannick Haenel que, alhora, novel·la una història real, la de Jan Karski, testimoni de l'extermini dels jueus del gueto de Varsòvia, i que denuncia la impassibilitat dels aliats. L'obra relata el periple del resistent polonès catòlic fins al despatx del president Roosevelt. Un periple que, a escena, es converteix en tres hores denses de text, amb un segon acte sense ni tan sols actors, només amb imatges de les fronteres del gueto de Varsòvia i una veu en off . "D'una banda hi havia l'extermini i, de l'altra, l'abandó", havia dit Karski, que era en realitat el seu nom de resistent. Arthur Nauzyciel converteix en teatre aquesta història documental de terror, pràcticament només recitada, amb ell mateix com a actor, Alexandra Gilbert i Laurent Poitreneaux (fa pocs dies al Grec amb Un mage en été ).

L'OFF més gran del món

Aquesta tarda arrencarà també el certamen OFF d'Avinyó amb una cercavila que creuarà la ciutat emmurallada. Els programes de mà -que, com passa amb festivals veritablement grans com el d'Edimburg, és gairebé del pes d'una guia telefònica- anuncien 969 companyies, 1.143 espectacles i un milió d'entrades a la venda. Una tasca inassumible fins i tot pels centenars de programadors de tot el món que s'apleguen a Avinyó. Les companyies alternatives han d'exercir un màrqueting de guerrilla salvatge, empaperant tota la ciutat medieval de cartells i repartint fulletons a les portes de tots els teatres. I de teatres, aquesta ciutat, en té més de 100 dins els murs.

Més continguts de