AvinyóEl Festival d'Avinyó cada any espolsa la sotana de la ciutat dels papes perquè no hi quedi cap arna adormida. Els aires renovadors de la Costa Blava arriben fins al punt que ni tan sols s'inaugurarà el prestigiós certamen a la seva plaça més emblemàtica, la corprenedora Cour d'Honneur del Palau dels Papes. Els codirectors Hortense Archambault i Vincent Baudriller han programat tres espectacles que marcaran la primera jornada, avui, i assenyalaran les línies mestres d'aquesta 65a edició: "La idea de la infantesa creua la programació, no només amb la presència de nens a escena, sinó també com a temàtica, perquè molts artistes la utilitzen per parlar del món d'avui. El moviment, tant corporal com polític i social, la idea de la resistència, també serà forta", diu Baudriller.
Els tres espectacles d'aquesta jornada ho demostren. Al migdia, en un gimnàs del barri de Montclar, encetarà el festival el Petit project de la matière , una coreografia de la difunta Odile Duboc que es considera la fita de la nova dansa francesa, i que ballaran 16 nens de primària; la segona és una obra sobre la Shoah d'Arthur Nauzyciel, Jan Karski (Mon nom est une fiction), i, a la nit, es representarà al segon espai simbòlic del festival, la pedrera de Boulbon, Le suicidé, dirigida per Patrick Pineu, una comèdia russa amb un gran treball d'actors.
Artistes associats i convidats
Demà serà la gran nit de l'artista associat -un invent que van aplicar els dos directors a partir de l'edició del 2004 per agafar cada any un aire diferent-, que en aquesta edició és el coreògraf Boris Charmatz. Després de noms com Cristoph Marthaler, Wajdi Mouawad, Thomas Ostermeier, Romeo Castellucci, Jan Fabre i Josef Nadj, la dansa francesa més contemporània que dialoga amb la realitat, les arts visuals, la història i el públic prendrà la Cour d'Honneur amb la producció Enfant . Charmatz posa 27 nens a escena, que ballen amb 9 ballarins i 4 màquines.
Trenta-vuit grans espectacles configuren la programació oficial, totes produccions de nova creació; és la marca de la casa: "No viatgem pel món mirant espectacles, sinó que convidem els artistes -diu Baudriller-. L'exemple és Angelica Liddell: l'any passat la vam convidar a fer dues obres i va ser un xoc per als programadors de tot Europa i per a un públic molt ampli, no un públic radical. Va ser un èxit popular tan potent que aquest any coproduïm una altra obra". A Maudit soit l'homme qui se confie en l'homme també hi ha nens a escena i és un dels dos espectacles que van exhaurir entrades només de sortir a la venda, junt amb la Mademoiselle Julie, de Juliette Binoche. "Això diu molt del festival i de com el públic ha canviat en els últims anys, i està molt obert a l'art contemporani, el risc i la creació a escena", afirma Baudriller.
Els directors combinen sàviament la renovació de nous artistes als quals es dóna la primera oportunitat, el seguiment dels que Avinyó ha apadrinat i els veterans, com Patrice Chéreau i Jeanne Moreau. "En època de crisi, cada vegada és més difícil produir i mantenir la mida del festival amb l'ambició de la creació", lamenta Baudriller. Per això han batallat per guanyar una seu estable al barri de Montclar, un espai per fer-hi residències artístiques durant l'any i que s'obrirà al públic només a l'estiu. El 2013 la inauguraran. De moment, toca gaudir de la fragància provençal d'això que Baudriller en diu "una experiència més que un festival".
