BIRGITTA JÓNSDÓTTIR: "Els va costar prendre'ns la democràcia i trigarem a recuperar-la"

La seva targeta de visita és tota una declaració d'intencions. Sota el seu nom hi podria posar diputada , però ella ha preferit imprimir-hi activista al Parlament . De fet, confessa que és una hacker en el sistema i que va entrar a "les entranyes de la bèstia" per conèixer-la des de dins i poder-la transformar. Ara vol continuar-ho fent fundant una versió islandesa del Partit Pirata.

¿La millor estratègia, doncs, és canviar el sistema des de dins?

Absolutament. Hi has de ser per entendre com funciona i per informar la ciutadania sobre com hi pot incidir. Sovint hi ha maneres per fer-ho, però la tasca parlamentària és un secret molt ben guardat i no se sap. També és important tenir accés a la gent poderosa. Per descomptat, les corporacions tenen més poder que el Parlament, però, quan ets a fora, l'oportunitat de parlar amb un diputat o un ministre és molt rara. Això canvia tota la dinàmica.

I com s'eviten els perills?

Has de garantir que la gent que esculls sigui honesta i no tingui fam de poder. No t'has de preocupar per si perds la feina, sinó per si fas alguna cosa malament o creues alguna línia. Nosaltres no ens prenem el poder seriosament i no ens diem partit , perquè és un terme vinculat a una estructura caduca. Crec que és molt útil fer un hit and run , que vol dir entrar i sortir tan ràpid com puguis i ficar-hi gent que sigui bona analitzant grans sistemes. El sistema sembla molt complicat, perquè això beneficia els que són al poder, però, de fet, és senzill. Quan comences a entendre on són les febleses és quan el canvies.

Quin és el futur del Moviment?

Crear-lo va ser un dels experiments polítics més radicals que hem fet. Ens vam adonar que per canviar alguna cosa havíem de sacrificar unes quantes persones al poder. Per presentar-te havies de ser un ciutadà normal i corrent, per establir aquest pont entre públic i República. Ens dissoldrem quan acabem el mandat. Alguns diputats aniran a nous partits i jo ajudaré a establir el Partit Pirata a Islàndia, perquè defensa el mateix que vull promoure.

Vostè ho era, de normal i corrent?

Sí, sí. Sóc poeta i treballo com a desenvolupadora web. Abans de tenir aquesta feina estava temporalment a l'atur. No tenia contactes, no formava part de cap grup. Sóc autodidacta i sempre he volgut millorar el món, aquesta ha estat la força que m'ha mogut. El Dalai-lama és la meva influència política principal. Em veig a mi mateixa com un ésser humà sense res d'extraordinari. L'única cosa que em diferencia d'altres persones, potser, és que crec que puc fer qualsevol cosa que em proposi. No hi ha cap altre obstacle que jo mateixa.

Col·laborar amb Wikileaks l'ha fet molt coneguda arreu.

Necessitaven ajuda i jo vaig pensar que era un procés molt important. Els vaig ajudar. No vaig coproduir Collateral murder amb diners -no en tinc, de diners-, sinó amb molta feina. També m'ha fet coneguda la Iniciativa Islandesa de Mitjans Moderns. Estic en aquest projecte històric i per això els Estats Units m'han processat, no hi puc viatjar.

Vostè també els ha demandat.

I tant, cal mantenir-los ocupats!

El poder i la fama l'han afectada?

Jo sóc l'última persona que ho pot dir. He demanat als que m'envolten que m'alertin si actuo d'una manera estranya, i estic treballant diàriament en un programa personal de millora i crec que és molt útil. Tot és una il·lusió, fins i tot quan estàs en contacte amb gent poderosa, res és segur tret del que hi ha aquí [es toca el cor]. Espero poder mantenir aquesta integritat. No deixa de ser que, de sobte, la gent vol escoltar-me i crec que és un privilegi tenir aquest gran megàfon.

La lluita democràtica dels islandesos s'ha convertit en un referent.

Intentem recuperar el nostre poder. Democràcia vol dir govern del poble, però no és així, en part, perquè la ciutadania hi ha renunciat i ha entès malament quin és el seu paper. La democràcia s'ha de cultivar i s'hi ha de participar o mai arribarà a ser com vulguem. Una de les grans peticions abans i durant la revolució islandesa va ser que reformaríem la Constitució i hi posaríem la voluntat de la ciutadania i la capacitat de tornar-se a governar a ella mateixa. És un procés a llarg termini, ni d'un any ni de quatre. Els va costar molt temps prendre'ns la democràcia i trigarem a recuperar-la.

El procés de wiki- Constitució ja està gairebé acabat. Com el valora?

Ha estat molt bonic. Vam seleccionar mil persones aleatòriament per formar una assemblea que discutís com havia de ser la Constitució, que no és més que un acord sobre com volem que sigui la nostra societat. El 20 d'octubre el país votarà si la vol o no, i després passarà pel Parlament. És molt important que enviem un missatge clar sobre com volem que sigui o els diputats diran com volen ells que sigui.

És ara el moment del canvi?

No n'hi ha cap altre com ara. És especial i tot passa molt ràpid gràcies a internet, sobretot perquè la gent afí es troba per solucionar problemes junts. I per això els moviments Occupy i els Pirates estan creixent arreu com bolets.