El Baix Empordà o el risc de banalitzar el patrimoni en favor del turisme de masses

UllastretLa tala de xiprers al cementiri de les Olives, la creació d’un “antiestètic” centre cívic de vidre a Ultramort, o bé les parets de formigó al nucli antic del poblat ibèric d’Ullastret. Aquests són tres exemples extrets de la llarga llista de casos de “banalització del patrimoni i del medi ambient” que la plataforma SOS Empordanet ha detectat al Baix Empordà. L’associació, creada el 2003 per oposar-se a la construcció d’una macroplanta de residus a Forallac, alerta en un manifest del perill que el seu patrimoni “desaparegui o es converteixi en un parc temàtic destí de turisme de masses”. “És hora que el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat marqui unes pautes estrictes d’orientació estètica i conservació del medi ambient als consistoris i, per prendre exemple, els convidi a visitar qualsevol poble del sud de França”, afirma SOS Empordanet en un comunicat en què també qüestiona la preparació dels alcaldes.

“Per anar a caçar bolets o per pescar musclos cal un carnet, i per ser en una taula electoral cal tenir estudis bàsics. Doncs bé, en aquest país per ocupar una responsabilitat com la d’alcalde no cal ni un paper”, diu Lola Arpa, fundadora de l’entitat juntament amb Catherine Perelló, Joan Badia Oms, Gemma Aguye i Joaquim de Ros. Les seves observacions són aplicables a “pràcticament tots els ajuntaments del Baix Empordà”. Teatrets, bòbiles, bars, casinos, magatzems, botigues de queviures, cellers o estacions, un rere l’altre van caient sense pietat, substituïts per modernitats dels arquitectes municipals, anodins edificis de formigó o altres materials que ben “poc tenen a veure amb l’harmonia d’aquests indrets ni amb la seva tradició”, lamenten.

“A Ultramort els van fer un projecte per a una bona plantada de plàtans com els que hi havia hagut abans, o de xiprers i baladres, i l’alcaldessa, malgrat que una persona finançava els arbres i la plantació, no va voler. I fa poc han fet el centre cívic de vidre, que sempre està buit i és totalment insostenible”, comenta Arpa. Situat a tocar de la carretera de la Bisbal a Verges, aquest edifici, projectat per l’arquitecte Josep Maria Fortià, alterna vidre, ferro i formigó “en una seqüència cíclica que els va combinant i creant volums i textures diverses”, afirmen els autors del projecte. La seva visió del centre és radicalment oposada a la que té SOS Empordanet, ja que el consideren “un espai contemporani amb formes i materials sortits de la mateixa fesomia dels espais rurals: les malles rovellades, els terres granats”. L’alcaldessa d’Ultramort, Maria Gràcia Serrats, remarca que es va inaugurar oficialment al desembre, en el marc de les festes de Santa Eulàlia, i que aviat funcionarà a ple rendiment. També nega que no els interessi el projecte per plantar baladres. “És un tema més complex del que sembla, perquè la carretera no depèn de l’Ajuntament”, justifica.

Formigó a Ullastret

Un altre dels exemples que posa SOS Empordanet per denunciar “el menyspreu pels edificis vells, tan valorats a la resta d’Europa”, és el del conjunt històric d’Ullastret, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). “Dins les muralles, l’Ajuntament ha donat permís per enderrocar uns antics murs de pedra i construir-hi apartaments de formigó que de moment hem pogut aturar”, explica Arpa. L’alcalde d’Ullastret, Josep Miquel Gatius, puntualitza: “No es tracta d’apartaments, sinó d’una casa. Les obres es van aturar perquè passaven de l’alçada permesa, però el segon projecte l’hem mirat amb lupa i compta amb el vistiplau de Cultura”, assegura. Pel que fa als murs enderrocats, apunta que eren uns elements “de paret de tanca i estaven tan malmesos que no es podien aprofitar”. Segons Gatius, “l’actual estructura de formigó es veu molt, però després la casa es revestirà de pedra i ningú notarà cap diferència amb l’entorn”.

En qualsevol cas, SOS Empordanet insisteix que bona part dels alcaldes, fins i tot dels mateixos empordanesos, “no són conscients de les joies que tenen entre mans”. La proliferació de granges de porcs a costa del medi ambient i de la qualitat de l’aigua, de naus multiformes, sense cap intent ni obligació legal d’integració amb l’entorn, ha anat destruint l’harmonia d’uns paisatges fins fa poc verges. Les queixes són contundents, i asseguren que “qualsevol excusa és bona per talar un arbre centenari”, o per no plantar-ne, ja sigui per eixamplar un carrer, perquè les fulles embruten, perquè les arrels aixequen el paviment o perquè els ocells canten. I la conseqüència final és que els patis d’escoles, les parades d’autobús, els aparcaments públics o els quilòmetres de noves voreres són espais ressecs, forns de formigó insostenibles. “Prendre un refresc en una placeta sota la frescor d’uns arbres esdevé una tasca impossible”, lamenten.