Publicitat
Publicitat

Jordi Canals

"Els empresaris no han de despreocupar-se de la política"

Vocació "M'agrada aprendre de professionals que vénen de tot el món" Lideratge "Cal que els líders tinguin capacitat d'inspirar, però també de fer que les coses es facin realitat" Credibilitat política "Hi ha un risc d'italianització del país"

Si hi ha una talaia des de la qual es pot observar i influir sobre l'univers de l'empresa del futur és una escola de negocis. Barcelona és el mapa internacional de la formació de directius i empresaris, en bona mesura gràcies a l'Iese. Jordi Canals el dirigeix des del 2001, tot i que no ha deixat de ser professor "per no perdre l'ofici". Per les aules de la institució hi han passat executius de les corporacions més importants del món. Expert en estratègia i govern corporatiu, internacionalització i banca, Canals explica que, de petit, somiava ser enginyer. "Jo volia fer màquines", diu.

I què va passar?

Jo tenia poc més de 16 anys i vaig viure la crisi econòmica dels setanta. Em va preocupar molt, vaig veure que era tot un problema.

Què li agrada de la seva feina?

Poder aprendre de professionals que vénen de tot el món.

Quin paper juga l'Opus a l'Iese?

Pot oferir formació de qualitat amb una forta dimensió humanística i ètica, la comprensió d'uns valors que en aquesta crisi s'han revelat més importants que mai. No volem gestors que facin negoci i marxin corrents. Això ens limita? No. Hi ha professors que poden ser catòlics o no, hi ha alumnes i directius àrabs, jueus... El que importa són els valors que compartim. L'Opus li dóna aquesta sensibilitat.

L'empresari no és una figura admirada en general en aquest país. La crisi n'ha empitjorat la imatge?

La figura de l'empresari carismàtic ha fet mal a l'empresa. No pel fet que una empresa vagi bé uns anys ha de posar-se en un pedestal. La societat necessita projectes que se sostinguin a llarg termini.

Les escoles de negocis haurien pogut fer alguna cosa per evitar el daltabaix?

Les escoles de negocis hem estat poc creatives a l'hora de proposar models alternatius. Però és cert, i no és per buscar excuses, que el capitalisme que s'ha imposat els darrers anys, i més en el món anglosaxó, ha estat el de les grans operacions financeres, molt centrat a crear valor per als accionistes de les empreses implicades. I hi ha un altre tipus de capitalisme, que té a veure amb la innovació, amb el llançament de projectes creatius que tirin endavant pensant en l'accionista però també en el client, el producte, el treballador o l'entorn. Hem de revifar l'esperit emprenedor, perquè sorgeixin projectes nous que pervisquin en el temps. A Europa no va arribar tan lluny el predomini del component financer, en comparació amb els EUA. I a Espanya tenim empreses competitives que fa deu anys no existien, tot i la crisi.

Un bon gestor es reconeix en temps de crisi?

La gent sap distingir una bona qualitat de gestió d'una de dolenta. La gent és exigent. Espera molt del producte, del govern. Les societats que avançaran més en els pròxims anys són les que tinguin prioritats polítiques, i calen gestors per portar-les a terme. El paper de la política és fonamental. Per exemple, als EUA Obama té una capacitat enorme d'inspiració i d'il·lusió, però poca capacitat d'aconseguir que les coses passin. A la Xina, per contra, el govern potser no il·lusiona gaire, però pot fer que les coses passin.

Aquest argument ens pot conduir a conclusions arriscades.

Esclar. No em referia a sistemes democràtics o no, sinó al fet que calen les dues coses: la capacitat de pensar polítiques i la de fer que les coses passin.

Vostè que tracta amb gent influent de tot el món, digui'm quina imatge tenim com a país.

Cal diferenciar la percepció de la gestió de les empreses, que és bona, de la percepció de la política econòmica. Existeix un risc d'italianització del país. Crec que és important, perquè això no passi, que els empresaris no facin política però també que no es despreocupin de la política. El disseny de la política econòmica és bo però la falta de decisió o indecisió en l'execució ha fet que la credibilitat d'Espanya se'n ressenti. L'especulació és un component petit. Hi ha molts inversors que es pregunten què cobraran de la seva inversió. Falta lideratge.

Vénen polítics a formar-se a la seva escola de negocis?

Per l'Iese n'han passat tres o quatre, però encara que en forméssim molts no n'hi hauria prou. Cal reformar, a més a més, l'administració, canviar la rigidesa de funcionament del sector públic.

Més continguts de