BALANÇ MUNICIPAL
Societat 28/03/2015

La Barcelona de Trias

L’alcalde tanca el primer mandat de CiU a la capital amb reformes icòniques com la de les Glòries en marxa i amb l’oposició fent més evident la seva minoria

M. Ortega / N. Martínez
6 min
barcelona trias

Barcelona“El canvi en positiu”. Aquest era el lema de la campanya que va portar Xavier Trias a convertir-se en el primer alcalde convergent de Barcelona. Un canvi que ara, en els últims compassos del mandat, passa examen. La minoria de CiU al consistori ha portat el govern municipal a deixar alguns dels grans projectes al tinter, com el nou barri Blau@Ictínea, a repensar-ne d’altres i a posar a prova la geometria variable amb cada gran -i no tan gran- iniciativa. Trias, de fet, ha sigut el primer alcalde de la ciutat a passar una qüestió de confiança per poder aprovar els pressupostos i ha sigut reprovat pels grups de l’oposició en tres ocasions: per la gestió del conflicte a Can Vies, per la gestió del turisme i per la de les escoles bressol.

El mandat, que ha servit per popularitzar conceptes com ciutat intel·ligent i barris a velocitat humana, vivia ahir el seu últim ple: una sessió que, a les portes de la campanya electoral, va estar marcada pels retrets de l’oposició als “incompliments” del govern. Trias, al seu torn, va parlar de “satisfacció moderada” i va defensar el seu “canvi tranquil” en un ple en què la tribuna de públic es va omplir d’alcaldables. La cursa electoral ha començat.

Grans transformacions

Glòries, Diagonal... les principals obres a final de mandat

El de la plaça de les Glòries és el projecte urbanístic de més envergadura que té entre mans el govern Trias. La reforma, que està transformant el nus viari en un parc i que avui mateix estrena la seva urbanització provisional, es va convertir, però, en el primer dels incendis del mandat provocat per l’àrea d’Hàbitat Urbà, que va voler repensar el projecte pactat pel govern anterior amb veïns i oposició i va haver de fer marxa enrere i recuperar el consens. La història es repetiria en obres com la de la cobertura de les vies de Sants. L’equip de Trias, arran del pacte amb el PP, ha activat transformacions com la de la Diagonal i el passeig de Gràcia. Aquestes obres i altres com la del Paral·lel i Mitre s’han acabat concentrant al tram final de mandat per les dificultats d’anar desencallant les partides pressupostàries necessàries. La Barcelona de Trias viu, doncs, uns mesos intensos d’obres.

Renúncies

El Blau@Ictínea i les Portes de Collserola es queden al calaix

“Farem que les motos puguin circular pel carril bus”. Així ho recollia el programa electoral i aquesta va ser, per motius tècnics, la primera renúncia de CiU. La resta vindrien per motius polítics. El projecte del nou barri al port que es coneixia com a Blau@Ictínea -un dels punts estrella de la campanya electoral- i la iniciativa que preveia millorar els límits entre Barcelona i la muntanya per mitjà de les Portes de Collserola van caure en el marc de la negociació amb el PSC per poder aprovar el full de ruta del mandat. La candidatura olímpica per als Jocs d’Hivern del 2022 va ser el tema fort de l’actualitat municipal durant la tardor del 2013. Després de moltes anades i vingudes, Trias, finalment, va argumentar la falta de consens polític per posposar la idea olímpica. CiU tampoc no ha impulsat les consultes ciutadanes que havia anunciat.

Canvis normatius

Més hotels, gossos lligats i bicicletes fora de les voreres

Ordenar les terrasses de bars i restaurants per unificar criteris, intentar que les bicicletes baixin de la vorera i que els gossos vagin sempre lligats i puguin viatjar en metro. La legislatura de Trias es recordarà per una desena de canvis normatius que, fruit de la negociació, en alguns casos no s’han arribat a aplicar al 100% com els havia plantejat CiU. Els bars amb terrassa, per exemple, no han quedat obligats a tenir el seu lavabo a disposició de tothom, com s’havia anunciat. Més canvis: l’enduriment de l’ordenança de civisme contra la prostitució de carrer va comportar multes més elevades, sobretot per als clients. Un altre pas polèmic: el canvi del pla d’usos de Ciutat Vella ha permès l’obertura de nous establiments hotelers en determinades zones del districte que fins aleshores estaven blindades. Un dels punts que ha viscut més canvis és la Rambla, on, de la mà del pla Cor, s’han reordenat les estàtues humanes -concentrades ara a la part baixa-, els pintors i les floristes -una batalla contra els souvenirs-. Ja a les acaballes del mandat, CiU ha llançat la seva solució per a les botigues emblemàtiques -32 seran intocables-. El pla, però, ja quedarà en mans del pròxim govern, igual que el que ha de regular els apartaments turístics, ja que Trias no ha trobat encara l’aliat polític.

Polèmiques

De Can Vies a l’esclat de la Barceloneta

Les rebel·lions contra la gestió del turisme -especialment a la Barceloneta- i l’esclat de Can Vies han sigut els dos conflictes més violents als quals ha hagut de donar resposta el govern municipal. La taca de les protestes contra els pisos turístics a la Barceloneta, a més, es va estendre per altres barris especialment pressionats, com Gràcia. Els veïns de la rambla del Poblenou i del Paral·lel també s’han posat en alerta i, de fet, Trias va viure en aquesta artèria la seva última escridassada pública. El conflicte motivat pel desallotjament de Can Vies a Sants, d’altra banda, continua obert. L’equip de govern també ha tingut els seus particulars incendis a Nou Barris, amb les reivindicacions veïnals de més atenció social i menys grans inversions. També s’han tirat endavant projectes especialment polèmics com la marina de luxe al Port Vell.

Atenció social

Despesa social “rècord” però sense fre a les desigualtats

Ser “punta de llança” de la recuperació econòmica i de l’atenció a les persones és una de les idees que més ha repetit l’alcalde Trias. El mandat es tanca amb una despesa social “rècord” de 1.095 milions d’euros i amb iniciatives complertes com haver atès el 100% de les beques menjador. La creació d’un parc públic d’habitatge és una altra de les prioritats fixades: s’han adquirit 270 pisos. Lluny encara, però, de la fita marcada. En el context de crisi, tot i així, les desigualtats socials entre barris s’han accentuat aquests anys: la renda familiar a Pedralbes multiplica per sis la de Trinitat Nova.

Seguretat i transport

Nova xarxa de bus i Guàrdia Urbana al metro

La percepció de la seguretat als carrers de Barcelona ha millorat els últims anys: el nombre de persones que asseguren que han sigut víctimes d’un delicte ha baixat del 25% de l’any 2009 fins al 20,8%. L’assignatura pendent, però, continuen sent els furts: n’hi ha una mitjana de 100.000 a l’any. D’entre les actuacions en matèria de seguretat del govern de CiU, destaca la decisió de fer baixar la Guàrdia Urbana al metro per treballar conjuntament amb els Mossos.Pel que fa al transport públic, el gran canvi que ha viscut la ciutat durant aquests últims anys és el desplegament progressiu de la nova xarxa de bus, que es preveu que tingui 16 línies -de les 28 dibuixades- en funcionament a la tardor. CiU ha enterrat l’enllaç del tramvia per la Diagonal. El que sí que ha introduït és el patrocini al servei de Bicing, però no va arribar a tirar endavant la pujada anunciada del 116% a les tarifes.

Turisme

Restricció a l’accés al Parc Güell i als autocars de la Sagrada Família

La gestió del turisme ha sigut l’última gran polèmica de Trias. Amb l’objectiu de treure pressió a les zones més visitades, el que ha fet el seu equip han sigut actuacions com restringir l’accés al Parc Güell i treure els autocars de la Sagrada Família. La tensió, no obstant, s’ha palpat al carrer i en actes com l’audiència pública sobre el turisme, que va posar de manifest el conflicte d’interessos a la ciutat.

Activitat econòmica

Bandera de la solvència, canvi en la gestió dels pàrquings i deute

La solvència econòmica del consistori -visualitzada en punts com el de no fer dèficit o pagar els proveïdors a 30 dies- és una de les principals gestes de les quals fa bandera l’àrea d’activitat econòmica del govern de Trias. El deute milionari que la Generalitat manté amb l’Ajuntament i decisions com la de posar diners al Circuit de Catalunya de Fórmula 1 o avançar els diners per construir l’Escola Mediterrània s’han convertit en el principal motiu de crítica dels grups de l’oposició al govern de Trias. CiU també ha impulsat la privatització de la gestió de 26 aparcaments del centre i el finançament, a través d’aquesta operació, de la construcció de pisos socials. En aquesta àrea, destaca també l’intent de permetre l’obertura dels comerços durant els matins dels diumenges d’estiu.

stats