Publicitat
Publicitat

Barcelona descarta fer servir barracons escolars per allotjar persones sense llar

El consistori tanca així la porta a la proposta que havia fet la Síndica de Barcelona per donar solucions a les persones que malviuen en assentaments

L'Ajuntament de Barcelona descarta allotjar en barracons escolars les persones que actualment malviuen en assentaments com naus industrials en desús, barraques o remolcs a la ciutat, com va suggerir la Síndica de Greuges, Maria Assumpció Vilà.

El gerent de l'Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports, Àngel Miret, s'ha mostrat avui "estranyat" per la proposta de la Síndica i ha considerat que "s'han de personalitzar" les solucions per a aquestes persones que viuen en assentaments. "No puc compartir de cap manera", ha afirmat, la proposta de Vilà, que advoca per utilitzar com allotjament provisional per als sense sostre que viuen en assentaments els barracons escolars que quedin buits, davant la falta d'habitatge social.

Segons dades que es recullen en un estudi elaborat per la Xarxa d'Atenció a Persones sense Llar (XAPSLL, en les seves sigles en català), presentat avui en roda de premsa, l'any passat 2011 hi havia unes 695 persones vivint en assentaments quan només tres anys abans, el 2008, el nombre se situava en les 265, fet que suposa un increment del 162,3%.

Les dades de la Síndica coincideixen amb els de la Xarxa, ja que Vila comptabilitza unes 700 persones de diferents nacionalitats vivint en barraques, de les quals 200 serien menors.

Segons la tinenta d'alcalde de Qualitat de Vida i Igualtat de l'Ajuntament, Maite Fando, el nombre de persones que viu en barraques s'ha incrementat, també en gran part, perquè s'ha augmentat la detecció en els últims mesos.

Dades del consistori, facilitats al març, indiquen que 119 famílies, la majoria d'origen galaic-portuguès, viuen en 14 assentaments de barraques a Barcelona , 11 dels quals estan ubicats en el districte de Sant Martí i tres a la resta de la ciutat.

Miret ha assegurat que el consistori "coneix tots els assentaments i a totes les persones" que malviuen en els mateixos però que la solució no es troba utilitzant els barracons escolars sinó en "buscar un habitatge digne". A més, ha precisat que algunes de les persones que malviuen en barraques, principalment en el districte de Sant Martí, es dediquen a negocis com la recollida de ferros o de cartró, que precisen espai suficient i que condiciona, juntament amb algunes tradicions culturals, el que no sigui senzill reallotjar-les.



Més continguts de