Publicitat
Publicitat

ESTIUET

Barcelona, ciutat de carteristes

Ui, ara hem descobert que a Barcelona hi ha carteristes. (Fixi's vostè quina cosa!!!) Ei, però es veu que en són centenars. (Uaaala!!!) N'hi ha tants que es veu que allò ja sembla la seu mundial de Carteristes sense Fronteres. (Marededéusenyor, quin disgustet em donen a mi ara!!!) I sap què? Que també sembla que quan els detenen s'estan més estona donant les dades al senyor policia que a la garjola pròpiament dita. (Ai carai!!! Què em diu ara?) I això demostraria la teoria de l'"A sac, Espartac", consistent que aquí si no vols anar a la presó, tens dues opcions: 1. Transitar per la part alta i fer un Millet. O 2. Transitar pels transports públics robant carteres. El resultat és que en cap dels dos casos acabes a Can Brians (com per posar-li un nom, a la cosa).

I la pregunta que vostè s'està fent ara mateix és: "I escolti, vol dir que això dels carteristes no fa anys que dura?" Bé, només li diré que es donen casos de néts d'aquells guiris olímpics robats llavors que estan sent robats ara per la tercera generació de xoriços. (Que boniques són les empreses familiars, oi? I que entranyable és veure com els negocis passen d'avis a pares i de pares a fills...) I li diré més, les meves humils -però castigades- orelletes encara recorden el gran Joan Clos (com l'enyorem) dient a mitjans dels anys 90 que calia fer alguna cosa per acabar amb els carteristes reincidents que habitaven al transport públic de Barcelona. Home (i dona), jo ja entenc que des de mitjans dels anys 90... (DEL SEGLE PASSAT!!!) encara no hi hagi hagut gaire temps de fer res, però ¿què tal si ens hi comencem a posar? Ei, i no demanem que això sigui com el metro de Nova York, on no em pregunti com però no hi ha un sol carterista, però tampoc cal ser el lloc on fins i tot robarien al mateix José María Ruiz-Mateos.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT