Barcelona HUB teatral

Barcelona.No hi ha dubte que en saben, de fer posades en escena espectaculars, a Focus. L'ocasió s'ho mereixia. La principal empresa teatral privada d'Espanya va presentar ahir a so de bombo i platerets, agombolada per la flor i nata de la professió i les administracions, la joia de la corona: el Barcelona Internacional Teatre (BIT), el projecte d'internacionalització del teatre català més ambiciós que s'ha plantejat mai, com va reconèixer el conseller de Cultura Ferran Mascarell. "No hi ha hagut iniciatives ni públiques ni privades d'aquesta envergadura. És un salt d'escala en la nostra mida teatral", va afirmar.

El BIT neix com un centre de creació i producció escènica que té el quarter general a Barcelona (l'estructura l'hi posa Focus) i la Nau Ivanow com a espai d'assaig preferent. El director artístic és Calixto Bieito -que abandona la direcció del Teatre Romea per posar-se al capdavant d'aquest spin-off - i el gerent és Borja Sitjà, expert gestor cultural. El BIT produirà espectacles amb equips artístics, circuits i finançament internacionals. Per això s'ha aconseguit la complicitat de 18 prestigiosos teatres i festivals europeus i americans, amb la majoria dels quals el director català ja havia treballat. Els destins d'aquest hub teatral que ha dissenyat Focus van des del Young Vic i el Barbican de Londres, els festivals de Bergen i el Lincoln Center de Nova York i el San Martín de Buenos Aires, fins als teatres públics de Manheim, Stuttgart i Munich.

El projecte neix "d'una necessitat i una intuïció que el teatre ha de seguir aquest camí", va dir Bieito. I va afegir: "Necessitem nodrir-nos d'experiències creatives i d'altres models culturals. Necessitem generar debat, que ens mirin i mirar. Hi ha persones amb talent que necessiten una empenta per anar a fora, fer-se grans, i retornar a la ciutat un mestissatge artístic i cultural". El president de Focus, Daniel Martínez, va assegurar que des de l'empresa -que aquest 2011 celebra els 25 anys de la seva fundació-, després de créixer amb la gestió de nous teatres i d'apostar per la projecció internacional amb el fitxatge de Bieito fa més de deu anys, se'ls va fer evident la necessitat "d'oferir als creadors una presència tan àmplia com el seu talent: l'ampliació transnacional és imprescindible per a l'empresa, el país i les arts escèniques".

És exactament la mateixa opinió que van expressar totes les administracions que ahir van avalar l'aposta d'una empresa privada amb vocació pública, començant per la conselleria de Cultura, el ministeri i l'Ajuntament de Barcelona. Sobretot van remarcar que l'acord público-privat és la clau perquè les arts escèniques puguin expandir-se en els pròxims anys.

El pressupost estructural del BIT és de 350.000 euros anuals dedicats a l'estructura, que cada any s'ampliaran en funció dels muntatges que es produeixin -per ara, dos cada tres temporades-, tots amb ADN català (només cal veure l'obra Llull , l'exposició sobre la memòria històrica i els muntatges de Manrique i Miró). Aquest 2011 ja té data d'estrena el primer Bieito, El gran teatro del mundo , que té un pressupost de 150.000 euros. Els ajuts públics per al BIT no arriben al 25% del pressupost, de manera que Focus recorrerà als patrocinadors privats i òbviament als recursos propis que es derivin de l'explotació dels espectacles per tot el món.

Borja Sitjà, que es va confessar com a "estatista" en la seva concepció de la cultura, va posar d'exemple els espectacles internacionals de Bieito -sempre d'alt risc temàtic, estètic i conceptual, i amb molt bons resultats- per defensar aquesta aliança público-privada: "La idea que el control dels recursos limita el projecte artístic s'ha demostrat que és una fal·làcia". A banda d'altres empreses privades que donen suport al projecte, cinc personalitats del teatre i el pensament conformen el Consell Artístic del BIT: l'anglès Sir Brian McMaster, el francès Patrick Sommier de Bobigny, Josep Ramoneda del CCCB i Gerardo Vera del Centro Dramático Nacional.

El BIT no tindrà una seu estable. Tots els teatres còmplices poden proposar idees, obres, repartiments, i poden ser seu d'assajos i d'estrenes, però ningú no té cap obligació. Calixto Bieito va dir que és "un projecte ambiciós i generós" i la paraula que més va repetir és complicitat. Però també va deixar clar que té al cap una direcció sense concessions: "Això no és un supermercat de luxe ni un popurri d'idees, és un espai d'experiments lingüístics i intel·lectuals, un lloc per al risc, les noves dramatúrgies, la multidiciplinarietat i l'objectiu d'emocionar i crear pensament. L'art és l'únic lloc on s'expressa la llibertat".