Societat 28/06/2017

El tramvia per la Diagonal expulsarà els cotxes als laterals

Ada Colau té fins al novembre per trobar el consens polític i les obres podrien començar el 2018

Selena Soro
5 min
Així quedaria la Diagonal amb la connexió amb tramvia per superfície

BarcelonaPas endavant per a la connexió del tramvia per la Diagonal. El comitè executiu de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) ha aprovat inicialment aquest dimarts l’estudi informatiu per a la connexió del Trambaix i el Trambesòs, el tràmit administratiu previ perquè el govern d’Ada Colau pugui impulsar el projecte d’unió dels dos ramals. L’informe, encarregat pel consistori i elaborat per una unió temporal d’empreses (UTE) d’enginyers independents, conclou que la millor opció per unir els dos ramals del tramvia és la que defensa el govern municipal: la connexió per la Diagonal en superfície.

L’ATM, però, ha aprovat avui l’estudi sense mullar-se sobre si la connexió ha de ser la que defensa el govern o qualsevol de les altres tres alternatives; és a dir, la connexió en superfície per Urgell-Provença-Diagonal, la unió soterrada a través d’un túnel o la connexió mitjançant un bus elèctric. “No ens pronunciem sobre les solucions que presenta l’estudi ni sobre les recomanacions que en fan els autors, és a l’Ajuntament a qui pertoca triar el traçat definitiu”, ha recalcat en roda de premsa el director general de l’ATM, Pere Torres, que l’única concessió que ha fet en aquest sentit ha sigut assegurar que “l’estudi no estava mal fet” i que “reuneix tots els criteris estàndards internacionals”.

L'avaluació de les alternatives per a l'enllaç del tramvia a Barcelona

El govern d’Ada Colau té ara fins al novembre per comunicar a l’ATM quina és l’opció que decideix tirar endavant i, per tant, compta amb aproximadament 4 mesos per trobar suports entre els grups de l’oposició. “No posarem un sol rail sobre la Diagonal sense el consens polític”, va assegurar fa uns mesos Ada Colau, tot i que el govern municipal té molt clar que vol fer passar el tramvia per la superfície. A la web municipal sobre el projecte, de fet, el tramvia en superfície per la Diagonal amb plataforma reservada ja hi apareix com “l’alternativa escollida”. La previsió tècnica de l’Ajuntament és que el projecte constructiu de la connexió estigui llest l’estiu del 2018, i que, per tant, les obres puguin començar aquell mateix any. Els treballs es podrien acabar el 2021 i la connexió entraria definitivament en servei el 2022.

Fora cotxes del tram central

L’opció que defensa l’Ajuntament consisteix en l’expulsió dels cotxes als laterals de l’avinguda Diagonal per tal que el tramvia pugui passar pel mig, tal com va avançar l’ARA fa un any, quan Barcelona en Comú va començar a treballar en el projecte. Amb la reforma es passarà, per tant, dels 8 carrils actuals –3 per sentit al centre (2 d'exclusius per a busos) i 1 al lateral per cada sentit– als 4 carrils. A l’espai alliberat hi passaria el tramvia, però també un carril ciclista amb capacitat per a 4 bicis i un passeig per a vianants. Aquesta seria la transformació entre Francesc Macià i el carrer Marina. Pel que fa a l’espai entre el carrer Marina i la plaça de les Glòries, el tramvia passaria pel lateral i el ramal central eixamplaria l’espai per a vianants i eliminaria el carril bici. Segons l’estudi informatiu aportat per l’Ajuntament de Barcelona, aquesta reforma absorbiria 14.970 usuaris diaris provinents del vehicle privat, els mateixos que si es tirés endavant l’opció del soterrament, 1.000 més que el tramvia per Provença i 12.000 més que l’autobús elèctric per la Diagonal.

El tramvia per la Diagonal a l'alçada de Glòries

Els dubtes de l’oposició

Aquest és un dels punts que més dubtes generen entre els partits de l’oposició. El portaveu del PDECat, Joaquim Forn, ha criticat que els estudis presentats ahir per l’ATM “no resolen els dubtes sobre per on aniran els cotxes que es veuran expulsats de la Diagonal, ni la congestió, ni l’impacte mediambiental que tindrà a l’Eixample”. “On són els cotxes que desapareixen, per on circulen?”, s'ha preguntat el regidor.

Des del grup municipal d’ERC han preferit esperar per fer declaracions, però fonts del partit han assenyalat a aquest diari que “veuen bé” que el Trambaix i el Trambesòs s’uneixin, però han recalcat que la manera com es dugui a terme la connexió “s’haurà de decidir” en la comissió creada específicament per a aquesta finalitat. Sobre la comissió, aprovada el març passat, el PDECat ha lamentat el retard de la trobada: “Som gairebé al mes de juliol i encara no s’ha reunit”, en paraules de Forn.

Des del govern, el responsable de tirar endavant la reforma, l’exdiputat de CiU Pere Macias, ha defensat avui en una roda de premsa que l’Ajuntament havia tingut un “especial interès” perquè les quatre opcions d’unió del tramvia fossin estudiades “en igual profunditat”, però ha destacat que la connexió en superfície per l’avinguda Diagonal amb plataforma reservada és l’opció “més ben valorada”. Macias ha assegurat que confia que la comissió que citarà properament amb tots els grups municipals serveixi per arribar a acords, i ha apuntat que “s’ha de debatre amb tota la llibertat d’esperit”, però “fent cas d'uns estudis tècnics” que ha qualificat de “molt bons, molt sòlids i concloents”.

L'alternativa 2: túnel parcialment soterrat en els trams amb més densitat
L'alternativa 3: el Tramvia es desviaria per Urgell i Provença
L'alternativa 4: un bus elèctric amb preferència semafòrica

Batalla d'informes tècnics

En total, el cost d’enllaçar el tramvia per la Diagonal en superfície seria de 158 milions d’euros. El model de finançament –quina administració ho pagarà, essencialment– es decidirà al novembre, un cop l’Ajuntament hagi anunciat l’opció de la reforma. L’estudi aprovat ahir també xifra les despeses que suposarien les altres alternatives de connexió. La del tramvia en superfície per Urgell-Provença-Diagonal costaria 169 milions d’euros; el soterrament parcial, 331 milions d’euros, i el bus elèctric, 47 milions d’euros.

L’estudi informatiu aportat ahir per l’Ajuntament és obligatori segons la llei 4/2006 del Parlament de Catalunya per a qualsevol infraestructura ferroviària, i arriba després de 2 anys d’estudis aportats per diferents agents del panorama polític i tècnic, molts dels quals contradictoris. El PDECat va encarregar un informe a la UB que concloïa que les anàlisis de l’Ajuntament “eren esbiaixades” i presentaven “greus errors metodològics”. Poc després, el consistori va contraatacar amb un estudi de la UPC que validava la connexió proposada pel govern d’Ada Colau.

stats