Publicitat
Publicitat

Ángel Corella:

"Barcelona es mereix una gran companyia de dansa clàssica"

Trasllat a Barcelona "Hi ha la porta oberta" CND "És bo que hi hagi més d'una companyia de dansa clàssica a Espanya" Televisió "És una manera d'atreure el públic de masses a un espectacle real" Líder "Si Messi no pot jugar, continua sent el Barça"

Un ballarí que llueix vestit i corbata d'executiu. Curiós. Potser és que la fundació de la seva pròpia companyia de dansa clàssica, fa tres anys, va convertir Ángel Corella (Madrid, 1975) en gestor, a banda de seguir ballant al capdavant del Corella Ballet i dels millors teatres del món. Del 21 al 30 de gener torna al Tívoli, a Barcelona, ciutat que va veure néixer la seva Fundació fa nou anys.

Quan véns a Barcelona a actuar el públic pensa: el Corella Ballet s'hauria pogut quedat aquí.

I Corella també ho pensa, amb moltíssima pena! Però un mai no hi desisteix, sempre tenim aquesta esperança i el govern acaba de canviar fa poc. Barcelona i Catalunya es mereixen una gran companyia de dansa clàssica. El ballet està considerat com una de les arts més importants, està molt de moda i la nostra companyia és una de les millors del món.

Si no trobeu més suport a Segòvia i, en canvi, a Barcelona sí, hi pot haver canvis?

Per exemple. Sempre buscarem el millor per a la companyia. Havien pensat a retallar-nos l'ajut, però com que hem tingut tant d'èxit a nivell nacional i internacional, i vaig dir-los que si ho feien la companyia tancava, ens l'han continuat donant. Però el nostre somni és tenir un teatre propi, fer a l'any tres grans produccions de repertori clàssic i tres ballets de neoclàssic, a banda de les gires.

I hi ha el projecte de la Fundació Corella d'aixecar una escola de dansa superior. A Barcelona?

Mai se sap. Hi ha la porta oberta.

Però hi ha hagut moviments?

Hi ha alguna cosa, però no seria ètic parlar de possibilitats si ens està ajudant la Junta de Castella i Lleó.

El problema va ser polític?

Sí. Però mai no és tard. La situació i la gent canvien. M'he creat enemics per haver reivindicat la dansa clàssica. La gent de la contemporània s'ha sentit amenaçada.

El fet que la Companyia Nacional de Dansa (CND) ara s'obri a la clàssica us amenaça a vosaltres?

No, al contrari. Ara hi haurà on comprar! És com quan s'obre una botiga en un carrer i, al cap de poc, una altra. Crec que és bo que hi hagi més d'una companyia de dansa clàssica a Espanya perquè el públic pugui escollir. Es pot convertir en una espècie de Reial Madrid-Barça! Per part del ministeri de Cultura, esperem que mantinguin la petitíssima ajuda que ens donaven fins ara, 110.000 per a una companyia que té un pressupost de tres milions d'euros. Si no, serà vergonyós.

Corella Ballet va ocupar un buit, ja que feia més de vint anys que no hi havia una companyia de dansa clàssica, des que Nacho Duato va entrar a la CND.

La gent jove no ha vist dansa clàssica i hi ha una confusió enorme. Quan veuen el nostre espectacle es queden amb la boca oberta. Organitzem tallers per a joves -que vénen com qui va a la Pascual o a una fàbrica de galetes- i fem pedagogia. Poc a poc van obrint els ulls a través de pel·lícules o programes de tele.

Tu defenses programes de televisió com Mira quién baila o Fama ! Són succedanis, però sí que és una manera d'atreure el públic de masses i fer que després gaudeixi d'un espectacle real. Hi ha molta gent, molts homes, que em diuen: "He acompanyat la meva dona i he quedat impressionat: no sabia que m'agradava la dansa clàssica". La clàssica ha evolucionat molt, i no és només veure una ballarina amb tutú: la manera de moure's, de saltar i d'interpretar ha canviat molt, i això ens ha fet falta aquí a Espanya.

Com s'aconsegueix que una companyia creada fa tres anys arribi al nivell que normalment no es té abans de deu o quinze?

Crec que és per l'energia, les ganes, la vitalitat dels ballarins i per la meva sort d'haver pogut ballar amb companyies d'arreu del món i experimentar amb tots els estils: l'escola russa té una manera de moure els braços; l'americana, la rapidesa; la danesa, la manera de batre els peus i saltar; la cubana, la manera de girar... He agafat el millor de cada estil i ho he portat a la companyia. Hi ha companyies que queden envellides perquè continuen fidels al seu estil i a la tradició, però arriba un moment que no estan connectats amb el públic.

Tu renegues de les companyies de director.

Entenc que, en aquests moments, a la companyia tiba el meu nom i hi ha ballarins que hi vénen per la figura del director. Però jo vull que vinguin a veure'ns no per Ángel Corella, sinó també per Fernando Bufalá, Dayron Vera, Aaron Robinson, Carmen Corella, Natalia Tapia... boníssims ballarins. Si un dia Messi no pot jugar, continua sent el Barça.

Com es manté una companyia de quaranta intèrprets?

És una feina molt dura aconseguir finançament per a tot: pagar drets d'autor, coreografies (el 2011 n'estrenaran una de William Forsythe), escenografies i vestuaris, sabates de punta... però és molt important que els ballarins i el públic vegin que hi ha aquesta inversió.

Més continguts de