Barcelona 2050 o quan el verd ha de ser el rei del paisatge urbà

BarcelonaSi el gris va ser el color de la Barcelona del desarrollismo , és probable que a la Barcelona del 2050 el verd sigui el rei del paisatge urbà gràcies als edificis. Ciutats com Tòquio o Vancouver estan caminant en aquesta direcció i han fet obligatòries les cobertes vegetals a les teulades, amb horts inclosos. Robert Savé, director d'horticultura ambiental a l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA), creu que "ara que l'arquitectura fa el salt cap a la funcionalitat energètica, es podria cultivar no només a les teulades, sinó a les parets dels immobles". Aquesta darrera solució -explica- "es faria amb hidroponia, una tècnica de conreu sense sòl en què els nutrients s'administren directament a la planta i que es va inventar per optimitzar el reduït espai dels hivernacles".

Eficiència energètica

Les cobertes i parets verdes aïllen l'edificació tèrmicament i així redueixen la despesa energètica en aire condicionat a l'estiu i en calefacció a l'hivern. També minimitzen l'efecte illa de calor propi de les ciutats, que és un augment de la temperatura a causa de l'absorció que fan els materials de construcció de la radiació solar. Altres avantatges serien la retenció d'aigua de pluja i la captació natural de CO . Jordi Miralles, president de la Fundació Terra no té cap dubte que "la ciutat del futur serà plena de verd per tot arreu, a nivell del terra i en altura". Miralles recorda que anem cap a una ciutat on "hi haurà una gran reorganització dels espais urbans per emmagatzemar aigua, per fer aliments i per captar energia".

Els horts urbans sempre han tingut un paper crucial. Al segle XIX van donar menjar als obrers de la revolució industrial. Al segle XX, van alleujar l'escassetat d'aliments que van patir milions de persones durant les guerres i les postguerres. Un exemple paradigmàtic en aquest sentit va ser la ciutat de Londres. Es pot afirmar que els horts urbans van contribuir a la victòria aliada a la Segona Guerra Mundial. A París, els anomenats jardins partagés representen una altra manera d'entendre l'agricultura urbana i es veuen com una eina de primer ordre per mitigar les tensions socials i ètniques que, amb certa recurrència, tenen lloc a la capital francesa. Allà, els horts reuneixen a persones de diferents generacions, orígens culturals i situació econòmica.

Al segle XXI, els desafiaments són la crisi energètica i l'ambiental, que poden tenir repercussions insospitades sobre la seguretat alimentària. I, per descomptat, la qualitat de vida a les ciutats. Els horts urbans pertanyen al bàndol de les solucions.