Publicitat
Publicitat

COMPLEMENTS DE MODA

Les botigues de complements i les fires de moda han rellançat el capell

Barrets, qüestió d'atreviment

Abraham Lincoln el portava de copa; els pagesos, de palla; Humphrey Bogart portava un fedora; Chaplin, un bolet; i el repertori d'Audrey Hepburn era variat i deliciós. Els adorns d'Ascot reapareixen cada juny i, puntualment, una boda reial desperta l'interès per una peça que en els últims anys ha guanyat terreny. Per què, malgrat la revifalla del barret, encara és habitual sentir: "Vull portar-ne però no m'hi atreveixo?". Núria Arnau, responsable de la Sombrerería Mil, explica: "Sovint, els clients diuen que si porten barret els miren", i afegeix: "El que potser no han pensat és que qui mira ho fa perquè li agradaria posar-se'n, també".

El capell imposa un cert respecte: és una peça que dóna personalitat i marca l'individu, crida l'atenció i no passa desapercebut, apunten els professionals; i aparentment és més fàcil ser atrevit i trencador amb la manera de vestir que no pas amb la selecció d'un complement vistós pel cap. La discreció encara és la norma.

Tenir-ne ganes (i tenir por)

"En general es busca la normalitat i s'acostuma a prescindir de tot el que fa diferent de la resta; fas servir una cosa quan l'has vist a 50.000 persones més". Fabiana Finetto, personal shopper de Barcelona Shopping & Image, reflexiona sobre la por que té l'individu de destacar i la influència del judici crític de l'entorn a l'hora de prendre decisions sobre la indumentària. La falta de referents amb barret -més enllà de la imatge dels avis- i la poca visibilitat de capells a la ciutat també frena. És a partir de veure'l en un gran nom o en una celebritat -o que un amic valent l'introdueix al grup, com apunta Eduard Pous, un dels propietaris de De Kap-, que el públic s'atreveix a fer-lo servir. Els qui se'n posen amb assiduïtat i s'atreveiexen amb un adorn, amb un turbant (és el cas de Finetto) o amb una peça més convencional, el reivindiquen: segons la personal shopper "hem de deixar de tenir por, sentir-nos més lliures d'expressar-nos també a través de la moda". Les noves generacions ho posen en pràctica: marquen la seva pròpia tendència i porten capell per enriquir la manera de vestir, molt casual .

Més enllà de la força del col·lectiu i de la raó estètica, la presència del barret s'explica per les condicions climàtiques del territori i la tradició cultural. La funcionalitat original de la peça era protegir del sol, el fred i la pluja; manté l'escalfor quan hi ha temperatures extremes -pel cap també es perd temperatura corporal- i pot ser un substitutiu del paraigua quan plou. Mentre que a Anglaterra i als països nòrdics és més necessari, als països mediterranis cada vegada més metges recomanen posar-se l'ombra al cap per reduir les afeccions dermatològiques. Això explica que el panamà sigui una de les peces de referència de la temporada. "A l'estiu, la preocupació pel sol fa que es vegin més barrets", argumenta Pous. "Gràcies a aquesta consciència que serveix per protegir-se, crec que té futur". Tot i que a l'hivern es venen barrets, sobretot com a regal, fa cinc o sis anys han augmentat les vendes durant els mesos de sol. "S'insisteix tant que cal que ens protegim que potser també és l'excusa per perdre la vergonya", coincideix Arnau.

Segle de barrets

Culturalment, la tradició del barret no s'ha interromput en països i cercles socials amb molt de respecte per les formes i el protocol. Anglaterra n'és un referent: des del 1768, Ascot celebra el famós Ladies Day , una desfilada de pameles i fascinators que requereixen els codis d'indumentària de l'esdeveniment. "El barret s'utilitza pel protocol i l'etiqueta. És obligatori en casaments, còctels i aparitius... Tots els actes a l'aire lliure en volen", il·lustra Finetto.

Tota la història de la humanitat ha portat el cap cobert, però com s'explica la caiguda de l'ús del barret al segle XX? Als anys vint, Barcelona comptava amb un bon nombre de barreteria i ateliers de barrets que han anat tancant (dels de tota la vida, sobreviuen cases com Rius de Forns, Ubach i Mil). Per Arnau, la marca d'estatus i l'associació a una determinada època hi han influït. "Sempre recordo que el meu pare deia que la Guerra Civil i la imatge classista que es tenia del barret van marcar-ne molt l'ús". Durant la Guerra, la plebs portava boina; els senyors eren més de barret. Més endavant, el cotxe, cada vegada més tancat, cobert i més petit, el feia innecessari i incòmode. I als setanta, Pous destaca que els hippies van prescindir-ne per les connotacions de classe social (personatges com Bob Dylan i Diane Keaton a Annie Hall , però, el reividicaven)."El concepte de classe s'ha perdut totalment i els quaranta anys d'absència d'aquest complement han servit per esborrar-ne la memòria; ara queda el record de l'avi amb barret".

Des del 2006, però, la situació torna a ser plàcida. Arnau interpreta que l'existència de noves botigues com Hat Quarters o De Cap i l'arribada de fires de moda urbana com el Bread & Butter a Barcelona (la primera edició, l'estiu del 2005) han ajudat a populartizar-lo. També ha estat significativa l'aposta de grans cadenes per aquest complement i la visibilitat que té en sèries nord-americanes. "És qüestió de temps: de mica en mica es perdrà la vergonya, es comprovarà que és pràctic i que vesteix", diu Pou. Aquest any, la tendència la marquen els anys vint (peces vintage molt fines), els gorros de pell pròxim a l'estil granger, els models hippies i més futuristes, de línies marcades. Només cal triar: hi ha un barret per a cada ocasió.

Més continguts de