Publicitat
Publicitat

Els arquitectes barcelonins reivindiquen el caràcter transversal del seu despatx

Batlle i Roig: trenta anys de paisatges versàtils

"Devem ser un estudi estrany: la primera obra que vam construir és un cementiri", recorda, amb ironia, Enric Batlle. Encara que pugui semblar una paradoxa, Batlle i Roig van fixar la data de naixement del seu estudi el dia que van guanyar el concurs per construir el cementiri metropolità de Roques Blanques, al Papiol, el 4 de juliol del 1981. Trenta anys després, haver guanyat el concurs del Parc d'Exposicions de Tolosa, el projecte paisatgístic de dimensions més grans que ha entrat a l'estudi fins avui, és un bon regal d'aniversari. "Precisament la gran escala de les intervencions paisatgístiques que hem fet és probablement una de les raons per les quals Rem Koolhaas s'ha interessat per la nostra feina", apunta Joan Roig. Encara que l'estudi és conegut sobretot per la restauració paisatgística de l'abocador de la Vall d'en Joan, al Garraf, el seu prestigi internacional en el camp del paisatgisme es remunta al parc que van construir al Nus de la Trinitat el 1991. "Amb aquest projecte vam ser pioners en la recuperació dels espais residuals que queden dels grans desenvolupaments urbanístics", subratlla Roig.

Les raons per les quals Batlle i Roig han convertit el paisatgisme en un dels puntals de l'estudi són diverses: "El meu pare va ser jardiner, i vaig fer el projecte de final de carrera d'un jardí botànic a Montjuïc", comenta Batlle. Abans de participar en el concurs per construir el cementiri de Roques Blanques, Batlle i Roig ja havien provat sort amb el concurs del Parc de l'Escorxador: "El va guanyar Beth Galí, però ens van donar un accèssit". Com molts dels que han realitzat al llarg d'aquests anys, "ja era un projecte construït només amb la topografia del lloc, vegetació i aigua".

Una aposta per l'espai públic

La fundació de l'estudi de Batlle i Roig va coincidir amb l'arribada de la democràcia. L'embranzida que els nous ajuntaments van donar als espais públics es una altra de les claus que els van fer decantar-se cap aquesta branca de l'arquitectura. L'ordenació dels espais lliures de Sant Cugat del Vallès, el Parc Catalunya de Sabadell, el del Nus de la Trinitat, l'ordenació del front fluvial de l'Expo de Saragossa i el parc Atlàntic a Santander són algunes de les intervencions paisatgístiques que han realitzat durant aquests anys.

Un despatx versàtil

Amb tot, Batlle i Roig es resisteixen a l'especialització i posen en relleu el caràcter transversal del seu estudi. "L'etiqueta de paisatgistes ens ha pesat per a bé i per a mal. Ens hi vam començar a dedicar abans que el paisatge i el medi ambient es posessin de moda. Hi seguim treballant, al mateix temps que fem projectes d'urbanisme, vivenda social i altres edificacions", assenyalen. La seu de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions al 22@ és una de les últimes obres que han finalitzat i també porten la seva signatura la seu del RACC i la Ciutat Esportiva del Barça. Formats a l'estudi d'Elías Torres i José Antonio Martínez Lapeña, autors de l'esplanada del Fòrum, com els seus mestres, Enric Batlle i Joan Roig prefereixen buscar les solucions que més bé s'adapten al lloc i als requisits de cada encàrrec que sotmetre's a un estil que pugui limitar la seva versatilitat.

Més continguts de