Societat 20/08/2011

Berlín profund

Isaac Lluch
3 min
Berlín profund

Berlín no ha estat mai tan estimada pels turistes com fins ara. L'extraordinària dinàmica creativa i la colpidora història de la capital alemanya van atreure en els primers sis mesos de l'any 4,6 milions de visitants. La Porta de Brandenburg, el Reichstag, la torre de televisió d'orgullosa arquitectura comunista d'Alexanderplatz, el llarg quilòmetre de Mur que encara es manté alçat, els búnquers, la luxosa Potsdamer Platz, l'Illa dels Museus o els enormes parcs són alguns dels punts d'interès ja a bastament recomanats per les guies turístiques.

Però Berlín no només té molt per veure, sinó molt per viure. Sense tenir cap afany exhaustiu, proposem com barrejar-se amb els berlinesos en alguns dels seus llocs preferits i perdre's per la ciutat sense perdre's.

"Berlín és una ciutat pobra però sexi", promociona l'alcalde Klaus Wowereit. Els deutes públics de la capital es veuen de seguida en els atrotinats -però puntualíssims- metros o en algunes brutes estacions o carrers. Però l'aparença desgastada de la ciutat també és un dels seus encants. Berlín es posa poc maquillatge i exhibeix amb orgull les seves cicatrius, com marques a terra per on s'erigia el Mur o unes petites peces quadrades daurades a les entrades de vivendes en què en el seu dia van viure jueus deportats a camps de concentració.

El recorregut clàssic que proposen els guies (a través de www. itineri.de , www.berlinguiado.de o www.cultourberlin.com es poden contractar tours en català) arrenca habitualment a l'antic centre neuràlgic del Berlín Est, l'Alexanderplatz.

Ara tot és possible en barris orientals com els de Prenzlauer Berg, un dels més en voga de la ciutat. Val la pena baixar a l'estació de metro d'Eberswalder Strasse i passejar per la Kastanienallee, batejada popularment com la Casting-Allee per la quantitat de joves que van a l'última moda, o deixar-se caure per la Kulturbrauerei, en el seu dia la fàbrica de cervesa més gran de Berlín i avui centre de cultura on es pot ballar o assistir a concerts i, esclar, també fer un beure. Per la zona hi podem trobar teatres petitíssims de reconeixement mundial com el Theater unterm Dach. També és curiós veure el Mauerpark, on pot organitzar-se una festa techno amb la llum del migdia o, els diumenges, el Flohmarkt (mercat de les puces), on es venen antiguitats de tota mena, inclosa roba interior vella.

Més que comprar res el que és temptador és anar de copes per Helmholtzplatz, o gaudir de les desenes de cafès bufons i restaurants ben diversos que hi ha pel barri. A tall d'exemple, només a Prenzlauer Berg s'han obert des del 2008 un mínim de 24 restaurants vietnamites. Als berlinesos els encanta la multiculturalitat, també en els àpats, així que és més normal trobar menjar mediterrani o exòtic que típicament alemany o centreeuropeu. És clar, però, que pel centre (metro Französische Strasse) hi ha una institució berlinesa en la restauració com el Borchardt. Allà s'hi citen sovint prominents polítics i artistes, però òbviament no és barat. Al Grill Royal també hi va la gent famosa, però per a butxaques més modestes també hi ha a l'abast uns schnitzels de llegenda al restaurant Austria, a la Bergmannstrasse (metro Südstern). La gegant i gustosa carn arrebossada d'aquest rústic local ha enamorat escriptors com Jeffrey Eugenides. Al mateix carrer, un dels més emblemàtics de Kreuzberg, l'oferta gastronòmica és també variadíssima. Un punt de referència igualment és el Knofi, de cuina turcoalemanya, amb plats del dia i deliciosa pastisseria. A pocs metres, al carrer Mehringdamm hi ha una de les salsitxeries més reputades (Curry 36), tot i que ni tan sols s'hi pot seure. La gràcia és fer un mos i continuar la ruta per Kreuzberg, per exemple, pel presumit i atractiu subbarri conegut com a Graefekitz i apropar-se al canal i la Planufer. Els dimarts i els divendres hi ha fins i tot mercat turc, on es pot degustar un bon döner kebab . Pujant fins a Kottbusser Tor es pot copsar el fort mestissatge turcoalemany, també per Oranienstrasse, concorreguda a l'hora de fer copes.

I si es va pel Berlín Occidental, es pot anar de botigues per la històrica avinguda de Kurfürstendamm, fer una pausa al Café Richter, a la Gisebrechstrasse, al majestuós barri de Charlottenburg, o perdre's per l'immens pulmó verd de Tiergarten, on, si fa bon temps, es pot comprovar com els berlinesos reben totalment nus el mínim raig de sol. L'energia flueix ben lliure per Berlín. Aquest és el seu veritable tresor.

stats