Publicitat
Publicitat

Bhutan, un banc de proves a la falda de l'Himàlaia

"Vostè perd molt la son per culpa de les preocupacions?". "Amb quina freqüència socialitza amb els seus veïns?". "Quantes vegades llegeix contes als seus fills abans d'anar a dormir"?

Aquestes són algunes de les preguntes que hi ha al qüestionari oficial que el govern del regne de Bhutan lliura a tots els seus ciutadans per elaborar el l'Índex de Felicitat Bruta (FIB), la mesura estadística que aquest país perdut a la falda del cantó oriental de l'Himàlaia ha adoptat com a índex per mesurar el progrés. Amb poc més de 700.000 habitants i amb unes dimensions com les de Suïssa, Bhutan és actualment el banc de proves de tots els que reclamen que la manera de mesurar el progrés no es pot basar estrictament en el flux de diners, com passa a tots els països occidentals.

Bhutan és una monarquia parlamentària i té el dubtós honor de ser la democràcia més jove del planeta -des del 2008-, però la seva fama és deguda al FIB, un concepte que es basa en el bon govern, un desenvolupament socioeconòmic sostenible i la preservació de la cultura i el medi ambient. El benestar dels ciutadans és un objectiu que està recollit a la constitució perquè els governants de Bhutan consideren fonamental que els seus ciutadans siguin feliços. Per mesurar-ho van decidir fer un qüestionari per descobrir-ho. Les àrees que es valoren són el benestar psicològic, l'ús del temps, la vida en comunitat, la cultura, la salut, l'educació, la diversitat mediambiental i el nivell de vida. Però no tot és tan bonic com sembla: si analitzem Bhutan amb els indicadors tradicionals, els resultats en donen una altra realitat. El PIB per càpita del país és de només 1.668 dòlars i hi ha una gran part de la població que viu sota el llindar de la pobresa segons ingressos: el 26,2% de la població viuen amb menys d'1,25 dòlars al dia i quasi el 50% amb menys de 2 dòlars, segons xifres del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD). Segons les enquestes internes, Buthan és un país que rutlla i evoluciona favorablement; segons els occidentals, en canvi, falta molt, encara, perquè el país assoleixi uns mínims.

Més continguts de