Al principi, Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l'oceà, i l'Esperit de Déu planava sobre les aigües". Són les primeres paraules del Gènesi. Alguna d'aquestes frases no desentonaria en ple segle XXI, tot i que el Gènesi va convertir-se en llibre fa una eternitat, (segons els biblistes, entre els segles VI i V abans de Crist). Aquest relat obre el bestseller número u de la història, del qual es venen 25 milions d'exemplars cada any i que ha estat traduït a 2.300 llengües. Les xifres constaten l'impacte global de la Bíblia, que reclama protagonisme quan més oblidada semblava que està.
Els biblistes reivindiquen l'aportació decisiva del llibre sagrat del cristianisme -i element d'identitat del poble jueu- en la construcció de la societat moderna. Conèixer la Bíblia és, per tant, imprescindible per entendre el món en què vivim? La primera obra editada per Gutenberg hauria de tenir un espai als prestatges de casa? Sis entitats especialitzades en edicions bíbliques de diversos formats (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Happy Books, Centre de Pastoral Litúrgica, Editorial Claret, Societat Bíblica i Associació Bíblica de Catalunya) defensen que sí. Per aquest motiu, n'han preparat una nova edició en català, de qualitat, però a un preu popular (es vendrà a 9,95 euros). Els impulsors tenen un objectiu molt clar: volen arribar a un públic ampli, tenir un impacte massiu. Se n'han editat 30.000 exemplars, amb el text de la traducció de la Bíblia Catalana Interconfessional.
Per comprendre art i literatura
Fan especial aquesta edició la voluntat de rellançar la Bíblia com a bestseller , però també les aportacions artístiques. L'obra compta amb un centenar d'il·lustracions de l'artista Perico Pastor, així com amb la col·laboració del grafista i crític d'art Daniel Giralt-Miracle. També hi figuren tres introduccions del degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, Armand Puig, del biblista Agustí Borrell, i del filòsof i escriptor Rafael Argullol. Perquè sigui més llegidor, el text s'ha dissenyat a una única columna i sense notes. L'obra es completa amb deu mapes històrics que situen el lector.
Els estudiosos (creients, però també no creients) defensen que la Bíblia és un referent cultural de primera magnitud, bàsic per comprendre manifestacions artístiques que han marcat la història de la humanitat, des de la pintura fins a l'arquitectura, passant per la música i el cinema. Rafael Argullol, que ahir recordava la seva condició de no cristià, va raonar per què creu que és imprescindible conèixer el text bíblic: "És un document de cultura que, juntament amb la saviesa grega, ha inspirat un 95% de les creacions que han aparegut a Europa. Parlem d'un llibre que ha contribuït a crear el nostre imaginari, que ens ha permès comprendre el nostre art i la nostra literatura". Perico Pastor, encarregat dels dibuixos i d'elaborar la coberta -l'artista ja havia participat en la il·lustració d'una edició anterior de l'Enciclopèdia Catalana-, va sintetitzar la importància del text: "És un llibre extraordinàriament humà, un riu d'imatges, que representa una base fonamental de la nostra cultura".
Malgrat l'allau d'arguments que subratllen el pòsit cultural de la Bíblia, reivindicar-ne la lectura encara pot generar suspicàcies. "És un llibre que encara va acompanyat de sectarisme, però no s'hauria d'entendre com un document exclusivament d'adscripció religiosa", va exposar Argullol. "Per llegir-la no cal ser creient, no fan falta motius espirituals", va defensar Agustí Borrell, de l'Associació Bíblica de Catalunya, una de les ànimes del projecte, juntament amb Armand Puig. "Els fruits del que ha deixat la Bíblia continuen presents en les manifestacions artístiques. Ara ens toca recuperar-ne les arrels", va afegir Borrell.
Més enllà de les creences
Personalitats de la societat catalana (alguns des de la fe, altres partint de l'agnosticisme) van apadrinar ahir la iniciativa en una presentació al Petit Palau de la Música. Requerits a l'escenari o amb aportacions escrites, famosos de diferents àmbits van relatar per què consideraven cabdal conèixer el text bíblic. Algunes reflexions, com la del periodista Salvador Alsius, van subratllar el llegat cultural de la Bíblia en una època de desconnexió religiosa: "Potser ens trobarem que algun dia tots els joves sabran qui eren Apol·lo, Hermes o Afrodita, però ho ignoraran tot sobre Iahvè, Abraham o Maria Magdalena".
Els missatges de creients i agnòstics que van projectar-se al Palau van oferir una visió més coral de la Bíblia com a document de cultura. "És un llibre complex i contradictori, que desvetlla la intel·ligència, afina el pensament i, de vegades, arriba al cor", va raonar el sociòleg Salvador Cardús. "És un dels pilars de la cultura d'Occident, un dels fonaments d'Europa", va reflexionar l'escriptor Joan Francesc Mira. "La Bíblia és un extraordinari model estètic: un llibre total en què hi ha el codi de les nostres referències, pors i esperances, un llibre que ens porta a interpel·lar un món que desconeixem", va escriure Vicenç Villatoro, de l'Institut Ramon Llull. "És una referència obligada en molts àmbits de la nostra vida quotidiana", va expressar Miquel Calçada. "És un llibre fonamental per comprendre qui som i d'on venim i per entendre la història de la humanitat", va apuntar l'escriptora Carme Riera. Els impulsors del projecte van aconseguir ahir que el bestseller que residia a l'oblit fes un pas cap a la resurrecció.
