El Bisbat de Girona portarà a Inspecció d'Ensenyament els docents que facin resar

BarcelonaEl Bisbat de Girona ha redactat unes consideracions que enviarà a tots els professors de religió davant del nou currículum de la llei Wert. Entre aquestes, els dóna llibertat perquè adaptin el currículum -que critiquen per tenir enunciats "massa abstractes"- a la realitat de les aules. "El límit curricular no el marca ni el professor ni un legislador, sinó l'alumne", ha afirmat el delegat episcopal d'Ensenyament, Pere Micaló.

Des del Bisbat consideren que el nou currículum no obre la porta a resar a les aules sinó que només fa "memoritzar" fragments d'oracions però alerten que si algú aprofita per fer pregària o d'altres pràctiques religioses a classe ho faran arribar a la Inspecció d'Ensenyament.

El nou currículum de l'assignatura de religió de la LOMCE (coneguda com la Llei Wert) ha despertat polèmica perquè, entre d'altres, estableix a primària que els alumnes han de memoritzar pregàries i també elimina qualsevol referència a altres religions fins a 4rt d'ESO. El currículum ha estat elaborat per la Conferència Episcopal i és d'aplicació a tot l'Estat, sense deixar marge doncs a Catalunya per poder-la modificar. L'assignatura serà d'oferta obligatòria als centres públics i de lliure elecció per als alumnes però avaluable.

Davant d'aquestes novetats, el Bisbat de Girona ha volgut defensar la tasca que fan els professors de religió, que ha reconegut que passen uns "moments molt durs" arran de les informacions que estan sortint respecte al nou currículum. Per deixar clar el seu posicionament i la "confiança" en els docents, han redactat un seguit de consideracions que volen fer arribar a tots els professors.

No a cap pràctica religiosa a l'aula

El delegat episcopal d'Ensenyament, Pere Micaló, ha destacat que el nou currículum és més curt que l'anterior i que també és millor que el de la LOE, que ha qualificat de "molt dolent". Tot i això, ha criticat que els enunciats són "molt abstractes" i que encara hi ha alguns element de pràctica religiosa que, explícitament, demana als professors que no traslladin a les aules.

"Els professors no han de fer resar, ni adoctrinar els alumnes sinó que cal que adaptin el currículum a la realitat de les aules", ha manifestat. Sobre la polèmica sobre si amb el nou currículum s'obre la porta a resar a l'escola pública, Micaló considera que no és així perquè només es fa "memoritzar" alguns fragments i se n'explica el contingut. Una altra cosa, adverteix, seria que algun professor excusant-se amb això fes, per exemple, que tota la classe resés conjuntament "i amb esperit de pregària" el Pare Nostre. "Si detectem alguna pràctica així no dubtarem en portar-ho davant la Inspecció d'Ensenyament, tot i que hem de dir que mai ens hem trobat amb cap cas", ha remarcat.

Micaló també ha criticat que el temari de religió no parli d'altres confessions fins a 4rt d'ESO. Segons ha explicat, amb l'anterior currículum els professors podien fer "una pinzellada" de les altres religions ja des de primer d'ESO. El delegat episcopal d'Ensenyament considera que és "impensable" que els professors no hagin de fer al·lusions a d'altres religions tenint en compte la realitat social de les aules a Catalunya.

Entre les consideracions que faran arribar als professors, el Bisbat també defensa que l'assignatura de religió s'ha d'entendre des del nivell d'explicar "coneixements culturals i no de la pràctica de la fe", "Els alumnes han de tenir coneixements com per entrar a un museu o a una església i entendre el que veuen", ha defensat Micaló.

Des del Bisbat lamenten la polèmica que s'ha generat entorn a l'assignatura de religió perquè consideren que "no canviarà tant". Darrera d'aquesta polseguera, Micaló hi veu una altra intenció: debatre si hi ha d'haver o no religió als centres públics.

Nou anys de descens en el nombre d'estudiants de religió

El Bisbat també ha aprofitat per donar a conèixer les xifres dels estudiants gironins que opten per estudiar religió als centres públics de la diòcesi (que no inclou ni Ripollès ni Cerdanya però sí part del Maresme). Aquest curs 2014-2015 estudien religió 533 alumnes d'Educació Infantil (el que suposa el 2,9% del total), 11.456 de Primària (el 30,7% del total), 3.991 d'ESO (un 18,16% del total) i 139 de Batxillerat (un 1,99% del total).

En xifres globals, doncs, són 16.119 els joves gironins que escullen estudiar religió als seus centres educatius. Això suposa, de mitjana, que el 19,05% cursen aquesta matèria. Si a aquestes dades s'hi sumen els alumnes d'escoles cristianes (on absolutament tots fan religió), la mitjana creix fins al 41%. Aquesta dada, però, es troba molt per sota de la mitjana espanyola, situada en el 63%.

A més, les dades del Bisbat denoten que hi ha hagut un descens en el nombre d'alumnes que fan religió als centres públics des del curs 2005-2006, quan n'estudiaven 21.128 enfront dels 16.119 que ho fan ara.

La situació social actual i la novetat del currículum de la Llei Wert són factors que des del Bisbat reconeixen que no els juguen a favor per poder redreçar la situació ara que s'inicia el període de preinscripcions. "Hem de fer una reflexió des de l'Església per explicar com és que la matèria s'ha empeltat de la laïcitat de la societat i cada cop és menys atractiva per a les famílies", ha reconegut Micaló, que sosté que aquest descens en el nombre d'alumnes no ha significat pèrdua de places de professorat, tot i que alguns sí que fan menys hores.