Publicitat
Publicitat

Els telèfons de RIM, protagonistes dels disturbis per una seguretat que alguns consideren excessiva

Els BlackBerry cremen a Londres

Patrick Spence, director mundial de vendes de Research in Motion (RIM), trigarà a oblidar aquest agost a Londres. El dia 3 presentava en un hotel del Soho cinc nous models de smartphones basats en la versió 7 del sistema operatiu BlackBerry, amb els quals la firma canadenca aspira a plantar cara a l'iPhone i els Android. Cinc dies després, Spence havia d'anunciar per Twitter que RIM ajudaria la policia britànica tant com puguin. Entre els dos fets, un cap de setmana d'aldarulls en què els BlackBerry han tingut un paper essencial.

El fabricant dels BlackBerry torna a trobar-se en una situació pública compromesa, precisament per culpa d'una de les característiques de què més presumeix, perquè la distingeix de la competència: la seguretat de les comunicacions fetes amb els seus aparells. I sobretot amb el BlackBerry Messenger (BBM), el servei de xat entre mòbils que fan servir habitualment 45 dels 67 milions de clients que té al món. La gratuïtat dels missatges, inclosos en la quota mensual, el fa especialment popular entre els joves (un 37% dels adolescents britànics són usuaris de BlackBerry), que no han trigat a descobrir que pel mateix preu obtenien la inviolabilitat de les converses, gràcies a un dels sistemes de xifrat de dades més segurs del món.

Així que es va saber que BBM havia estat el canal principal de convocatòria i organització dels primers aldarulls al barri de Tottenham, el parlamentari del districte va reclamar que es tanqués el servei, i l'assessor tecnològic de l'alcalde de Londres es declarava "astorat" de comprovar que no s'havia fet. RIM es va apressar a desmentir que tingués intenció de desactivar BBM, però el tuit posterior de l'empresa que confirmava la intenció de col·laborar amb les autoritats va ser respost pels hackers de TeaMp0isoN amb una intrusió en el seu blog oficial, en queè amenaçava de fer pública informació personal dels empleats de RIM, amb l'argument que facilitar dades a la policia podria comprometre usuaris innocents que eren al lloc i en el moment menys oportuns.

La dedicació de RIM a la seguretat, que ratlla la paranoia (fins i tot es xifra l'enllaç Bluetooth entre el telèfon i l'auricular de mans lliures per evitar-ne la intercepció), ha fet dels BlackBerry els smartphones preferits de moltes administracions públiques: el seu client principal és el govern federal dels EUA, amb més de mig milió de terminals en mans d'empleats públics, des de l'FBI fins als representants i senadors. De fet, la meitat dels cossos de seguretat del Regne Unit fan servir BlackBerry, i Mark Duggan, la mort del qual a mans de la policia va ser el desencadenant de la revolta, va enviar el seu últim missatge mitjançant BBM.

El problema de RIM és mantenir l'equilibri entre la seguretat absoluta que promet i el desig dels estats de saber què diuen els seus ciutadans. L'empresa manté conflictes amb els governs de l'Índia i diversos estats àrabs, que amenacen d'impedir la venda dels mòbils si RIM no els proporciona la clau mestra per interceptar les comunicacions xifrades. Fa uns anys el govern Sarkozy va desaconsellar als seus alts funcionaris l'ús de BlackBerry perquè "els servidors eren fora de territori francès", i Barack Obama va enfrontar-se al servei secret dels EUA per poder conservar el seu BlackBerry en assumir la presidència del país.

En el cas de Londres també es dóna un conflicte entre tecnologia i Estat: creuant les dades de les operadores i les de RIM es podria arribar a saber quins usuaris de BBM van convocar cada acció de saqueig, però la llei britànica de protecció de dades obliga la policia a identificar cada sospitós abans de poder reclamar el detall de les seves comunicacions.

Les botigues de mòbils van ser objectiu preferent dels saquejadors. El botí els servirà de poc: amb els IMEI (el codi de 15 xifres que identifica cada mòbil fabricat al món) les operadores desactivaran els telèfons robats. Mala notícia per a l'espavilat que poques hores després dels fets pretenia vendre, a la web d'anuncis classificats Craigslist, quaranta iPhones 4 nous de la companyia O2.

Més enllà del magnífic ús de Twitter per informar sobre el terreny que van fer el Guardian i el Telegraph , i del mapa dinàmic d'incidents creat per James Cridland la nit del dissabte 6, a Londres les xarxes socials no van jugar un paper tan primordial com en altres mobilitzacions populars recents, però sí que l'han tingut en la ressaca dels aldarulls. Alguns ciutadans han canalitzat el seu desig de tornar a la normalitat mitjançant Riot Cleanup, que agrupa iniciatives de neteja i reconstrucció dels comerços afectats pels saqueigs. Catch A Looter (atrapa un saquejador) recull fotografies de saquejadors fetes per particulars i instruccions per identificar-los davant les autoritats. La mateixa Metropolitan Police ha obert a Flickr l'àlbum Operation Withern d'imatges captades per càmeres de vigilància, i en una versió 2.0 del cartell "Es busca" de les pel·lícules de l'oest demana als ciutadans que facilitin de manera anònima informació sobre "les persones que surten en les imatges", amb les quals voldrien "parlar". Fins i tot hi ha qui s'ha agafat la situació amb humor: al blog PhotoshopLooter hi ha imatges de saquejadors retocades per transformar-les en cròniques satíriques d'uns dies que la majoria dels britànics recordaran molt de temps.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT